El diner que fa pudor

Jo no sé què pensaria, o escriuria,Josep Pladavant la situació que vivim aquests últims anys. Havia dit això: «No he tingut mai cap deute. Tot el que he comprat ho he pagat a l'acte, religiosament. Sento l'horror de l'imprevist. Sento un fàstic total pel risc. Tota la meva vida ha consistit a defensar-me contra el risc». (Potser això es contradiu amb la frase que construeix immediatament després: «No m'agraden gens les coses arreglades abans»). En qualsevol cas, defensava el preu de la moneda i deia que la possibilitat d'una aventura li causava «un fàstic horrible».

Si el risc i les improvisacions li produïen «un malestar íntim», no sé que pensaria del que ha passat en aquest país, i en molts països del món, aquests últims anys. Jugar al risc econòmic s'ha convertit en una afició molt estesa. Abans només s'arriscaven, econòmicament, alguns rics especuladors. Després, aquest gust es va introduir en una societat que passava per una fase pletòrica, d'optimisme declarat. El món del crèdit es va inflar espectacularment. Vam arribar a creure que la funció dels diners era multiplicar-se.

Davant d'aquesta nova situació, alguns bancs van actuar de manera correcta i alguns altres es van dedicar a prendre el pèl a la clientela. L'engany bancari ha estat una novetat, una possibilitat que era impossible per a aquells clients de tota la vida.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

És evident que hi ha una dosi de risc que és un component natural de la vida, de les opcions que triem en un moment determinat.Plas'enorgullia de no haver tingut mai cap deute, d'haver pagat sempre al comptat. Potser la seva ascendència pagesa hi va influir. Potser era la seva experiència que no hi ha res segur en aquest món, que un any la collita és bona perquè ha plogut i la següent és dolenta perquè la terra està seca.

«Non olet», va dirTito,fill de l'emperadorVespasià.«No fa pudor». Els diaris d'avui no paren de mostrar-nos tot allò que el diner ha empastifat.