Desconfiança, desigualtat

Remeis contra la corrupció en 500 paraules: un repte adequat per a tuiters i tertulians. Per als menys dotats per a la simplificació, el recurs és remetre's a treballs elaborats per institucions internacionals i entitats no governamentals. Per exemple, les delConsell d'Europa:'Lessons learned from the three Evaluation Rounds (2000-2010)'.És el balanç de 10 anys d'avaluacions d'experts en països membres.

El nostre sistema polític també ha estat avaluat i ha rebut recomanacions. El més recent és del 2011. Es refereix a defectes més que evidents enel finançament dels partits.Un altre catàleg de remeis contra la corrupció és el confeccionat per Transparència Internacional:'Marc d'integritat institucional a Espanya (2012)'. Conté 44 recomanacions i 10 prioritats. Deriven d'un diagnòstic recent del cas espanyol i de les seves patologies.

No falten, doncs, ni anàlisi ni eines. Poc més aportarà la constitució de noves comissions o la convocatòria solemne de reunions institucionals. Excepte la pendentllei de transparència i una nova regulació dels partits i del seu finançament, les decisions més urgents han d'apuntar a l'augment de recursos per prevenir i perseguir la corrupció, sense aturar-se ara en l'elaboració de normatives perfeccionistes. Hi ha normes disponibles en quantitat. Però es troba a faltar el potencial suficient per obligar al seu compliment i sancionar la seva vulneració. És més urgent dotar amb més independència i capacitat d'inspecció i de control organismes com elTribunal de Comptes, la Sindicatura de Comptes, l'Agència Tributària.I en l'àmbit penal és més peremptori dotar i organitzar millor el sistema que crear nous tipus delictius o endurir penes. De poc serviran si persisteix la desigualtat de mitjans que posa als jutjadors en inferioritat de condicions respecte dels presumptes corruptes.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Però hi ha més. L'estudi dels sistemes polítics detecta que la corrupció --política i econòmica-- coincideix amb el predomini d'actituds dedesconfiança mútua entre ciutadans i dedesinterès per la política. I que aquesta desconfiança i aquest desinterès abunden més allà on més pronunciades són les desigualtats entre grups socials. En el marc europeu, societats comDinamarca, Noruega, Suècia oFinlàndia presenten a la vegada baixos índexs de corrupció, sòlids indicadors de confiança recíproca i més igualtat econòmica. En canvi, les posicions menys lluïdes en qüestions d'integritat pública i privada solen correspondre a les comunitats més desinteressades de la política, més desconfiades socialment i més desiguals:Grècia, Portugal, Itàlia, Espanya.

¿Coincidència casual? En tot cas, una associació curiosa que obliga a la reflexió. ¿Serà possible extirpar o atenuar la corrupció si no s'aborden també les causes de ladesigualtat, la desconfiança i el desinterès per la cosa pública? Crec que no. Però la transformació de les condicions econòmiques, socials i culturals que són el seu caldo de cultiu no és només tasca de polítics: éscompromís col·lectiudels ciutadans. I aquest és el repte de fons que se'ns planteja.