Encara tenim futur

Que la corrupció és un virus mortal de caràcter endèmic és un fet que avui ningú es pot atrevir a qüestionar. Com tampoc que la seva arrel es troba en l'educació. O millor encara, en la mala educació. I sobretot es troba en la deformació dels valors humans i socials. Per desgràcia, la cobdícia dels que han ostentat el poder s'ha instal·lat en el cor mateix d'aquest poder.

Érem tots tan feliços amb el nostre idolatrat Estat del benestar que ens importaven poc els problemes del veí. Pas a pas vam aconseguir generar un món de sobreprotecció. Una sobreprotecció en què descansàvem de manera confortable sota la idea que els líders polítics (ingenus de nosaltres) ens protegien dins la bombolla del benestar. Hem estat tan immadurs que ni ens importava. Però la realitat, la maleïda realitat, és que l'Estat del benestar els que de veritat l'estaven vivint, amb el nostre consentiment, eren els corruptes.

Alguna cosa bona ens havia de portar aquesta crisi. Em refereixo a les cotes de maduresa a què estem arribant (per força els pengen) i a la necessitat d'haver de sobreviure per un mateix. Fruit d'això és un afartament social que es tradueix en una densa pluja de denúncies per corrupció. Encara que també és veritat que hi ha molts homes i dones amb dedicació i projecció pública i social, entre els quals permetin-me que m'inclogui, que faran que la tempesta escampi.

Qualitats del polític

Sembla, doncs, que la societat s'ha independitzat de la seva dependència política. Gran avanç, sens dubte. Però sense oblidar tampoc que la política forma part de la naturalesa humana. Que no se'n pot fugir. I que tampoc ja ningú tornarà a permetre que el polític fugi de la societat. Si vol arribar a governar, el polític del futur haurà de reunir les qualitats de respectar-se a si mateix, respectar els altres, ser honrat, ser just, tenir autocontrol, saber escoltar, ser positiu i, sobretot, fer les coses sense esperar una recompensa a canvi. Perquè tots sabem que la moral i la política són i han de ser compatibles.

Notícies relacionades

Compromís de regeneració

Ara és temps de la infància

Els que ostentin el poder han d'in­terioritzar d'una vegada per sempre que han d'impulsar les lleis que el poble demana. I ara la societat demana transparència. Ja pot, doncs, oblidar-se tot polític corrupte de màximes com «actua i justifica-ho després» o «si vas fer alguna cosa, nega-ho». Ha estat tècnica comuna del corrupte guiar-se per l'única intenció d'obtenir un benefici irregular que d'una altra manera li seria impossible aconseguir. Però si hi ha una cosa en què la nostra societat es mostra més unida que mai és la necessitat que aquestes màximes es desterrin per sempre. Perquè quan es traeixen els deures més elementals tot es comença a descompondre.

Encara tenim futur: que no es perdi ni un instant a aprovar una autèntica llei de transparència per guanyar en moral i bones pràctiques. ¡Ens urgeix! L'antesala del progrés, el que es necessita per sortir d'aquesta situació d'estat de corrupció, és la publicitat dels actes públics. Si neguem la transparència, negarem el dret social més important del segle XXI. Qualsevol decisió política o pública que no passés el filtre de la seva publicitat és perquè no seria moral. El corrupte ha de ser expulsat de la vida pública. Encara que els dolgui en les entranyes reconèixer-ho. Només el polític que realment sigui honrat acabarà liderant qualsevol país. Així, i només així, podrem tirar endavant. Si no, temps al temps.