Peccata minuta
Amb el carnet a la boca
-Bon dia, venia per allò del carnet de corrupte.
-¿Porta la instància emplenada?
-No, era només per informar-me'n.
-Agafi tanda i esperi que el cridin.
L'home treu un paperet d'una màquina instal·lada per a això i seu a la sala d'espera. Està plena de gom a gom. Passen les hores fins que finalment algú diu el seu número.
-Vostè dirà…
-Miri, que estic a l'atur, he llegit els diaris i he pensat que podria ser una bona sortida laboral.
-¿Té experiència?
-Doncs la veritat és que no. Fins ara he estat un ciutadà exemplar, però tenint en compte el que es veu…
-¿No té cap càrrec públic? Llavors ho té difícil.
-De moment m'he afiliat a un partit, m'han dit que era el primer pas.
-Correcte. ¿De dretes? ¿D'esquerres? ¿Nacionalista?
-Esquerra radical: he llegit a internet que en els altres ja no queden places vacants, que aquí trobaria menys competència.
-Correcte. ¿Per quina especialitat voldria optar?
-Havia pensat en alguna cosa senzilla. Que si m'enxampen no surti als diaris, perquè la meva dona no sap res: petites comissions dels proveïdors d'algun ajuntament o una cosa semblant.
-No l'hi aconsello, jo vaig tirar per aquí i ja em veu: vuit hores al dia darrere d'aquest taulell a canvi d'una propineta que vostè em donarà a canvi de colar el seu expedient al davant dels altres. Segueixi l'exemple dels grans. ¡Audàcia, home, audàcia!
-Sí, però per a això s'hi ha de néixer…
-Ni s'ho pensi. De corrupte no se'n neix: te'n fas. ¿Pensa apuntar-se a algun curs de formació del ministeri o la Generalitat?
-Estic sense ni cinc. Pensava fer-ho per lliure.
-¿I les pràctiques?
-Podria entrenar-me robant carteres, supermercats…
-¡No, home de Déu! Així no anirà enlloc: la seva especialitat ha de ser robar diner públic, molt, i no el d'un pobre desgraciat com vostè. La cosa consisteix a pixar-se a la boca de la gent havent teixit prou complicitats per, si t'enganxen, poder fer callar el denunciant o llançar un displicent «no em consta» sense perdre el somriure.
-¡Que complicat que m'ho posa! Em sembla que no serveixo. Jo només pretenia recuperar el que m'han robat fins ara, fer les paus. Miri, m'ho penso i si de cas ja tornaré.
-Per ser vostè, l'hi deixo en cent.
-¿Té canvi de cinc-cents?
Notícies relacionades-Correcte. (Treu un feix de bitllets). I quatre que fan cinc. En paus. ¡El següent!
L'home surt per la mateixa porta per on havia entrat.
