Gent corrent

M. Àngels Farreny: «Segons com respiris, viuràs d'una manera o una altra»

3
Es llegeix en minuts
M. Àngels Farreny: «Segons com respiris, viuràs d'una manera o una altra»

joan cortadellas

Fa 12 anys, Maria Àngels Farreny (Barcelona, 1954) va abandonar l'asfalt i va enfilar cap a l'Alt Empordà en un canvi geogràfic i vital. Des del projecte Natura 3.0 Escola Europea de Respiració (www.naturarespira.eu) difon una nova professió: la d'entrenador de respiració, meditació i lideratge.

—Durant molts anys vaig treballar com a periodista científica, de noves tecnologies. Guanyava un bon sou, però no acabava d'omplir-me; em faltava la part humana i no em sentia útil a la societat. Fins que un bon dia se'm van creuar els cables.

—¿I?

—Me'n vaig anar a l'Índia, a Poona, i em vaig formar en ioga i en altres tècniques corporals a través de les quals vaig aprendre a reconèixer el meu cos i a prendre consciència de la meva respiració, cosa que fem mecànicament. Segons com respiris, viuràs d'una manera o una altra.

—¿Què significa ser un entrenador personal de la respiració?

—És algú que té consciència del que fa i com ho fa. La consciència està en el cos, no en la ment. No és algú que es preocupa, sinó que s'ocupa. I ensenya a fer baixar l'energia mental al cos, el gran oblidat en la nostra cultura.

—¿I com actua aquí la respiració?

—Vaig a fer amb vostè el mateix que en les meves conferències. Pensi en alguna cosa que l'amoïni… ¿Ho té?

—Sí.

—Ara tapi's el nas, no respiri i, quan estigui a punt d'ofegar-se, digui'm què és més important... Així de simple. Quan t'adones que el que facis, pensis o vulguis es basa a respirar

—estar viu—, tota la resta es relativitza. Si mors, desapareix el problema.

—¡Tots els vius respirem!

—Però no acostumem a fer-ho bé. Com més por té una persona, més talla la respiració a l'altura del plexe solar. Com més tranquils estem, la respiració baixa a les costelles i a la caixa toràcica. El principal tipus de respiració és la diafragmàtica, perquè estimula el reg sanguini. L'òrgan que més oxigen consumeix és el cervell.

—Ho ignorava.

—L'institut HeartMath dels EUA ha demostrat que si el ritme cardíac i el respiratori van alhora, hi ha coherència. I això s'aconsegueix amb la respiració diafragmàtica, amb control de l'abdomen. L'alemany Otto Heinrich Warburg, premi Nobel de Medicina el 1931, va descobrir la relació entre els baixos índexs d'oxigen i el càncer.

—També sosté que la respiració estimula la creativitat.

—Per creativitat entenc ser capaç de convertir la vida en una cosa alegre, divertida, amorosa. Si quan sobrevé un problema estic molt preocupada (tancada en la ment), em costarà veure el bosc del voltant.

—Però si sorgeix una contrarietat…

—Miri, li explicaré què em va passar quan travessava un moment econòmic molt dolent: la grua se'm va emportar el cotxe, i jo no tenia els 200 euros. ¡Vaig haver de respirar molt!

—¡Això vull dir! ¿Què va fer?

—Vaig presentar tots els papers que em van reclamar i, com que jo estava molt serena, vaig aconseguir que em traguessin la multa, perquè l'alternativa era: «Teniu, les claus del cotxe». El que pretenc amb els cursos és que les persones connectin amb la seva serenitat a través de la respiració i la reeducació postural.

—És a dir, que va ser la seva actitud.

—No existeixen els problemes, sinó les solucions: busqui-les. Si respires i et col·loques bé, imbueixes vida al cos. Si un vol, pot; no importa tot el que tingui en contra; pot.

Notícies relacionades

—Una dona lluitadora.

—Quan vaig presentar el projecte, el responsable d'acceptar-lo em va preguntar: «¿I com sé que funciona?» I l'hi vaig explicar: «Miri, tinc una pensió de viuda de 226 euros, dec sis mesos de lloguer i porto el cotxe sense assegurança perquè no puc pagar-la. ¿Creu que estaria aquí, amb aquesta passió, i hauria aconseguit avals estant enfonsada? ¿Vol més proves que funciona?» No em vaig enfonsar, ni vaig voler que em convertissin en víctima.