El Morrot, punt calent

Fa dos mil·lennis, Montjuïc s'endinsava en el mar i separava cabalment el delta del Llobregat de la plana litoral construïda pel Besòs i per les aportacions de la Tordera. L'escarida escullera portuària aixecada en el segle XVI i l'incipient port dels segles XVII i XVIII acabaren de fer créixer la plana litoral barcelonina, però fins al segle XIX Montjuïc encara presentava una costa brava, tal com mostren les meravelloses i precises panoràmiques cartogràfiques d'Anton Van den Wyngaerde(1563) o les fotos queCharles Cliffordva fer de la zona l'any 1860, les primeres preses a Barcelona. La plataforma del Morrot és una cosa moderna, doncs. A banda i banda, hi han anat creixent l'aeroport, el polígon de la Zona Franca (amb la Seat i Mercabarna) i el port de Barcelona, connectats a través de l'estreta plataforma litoral adossada a Montjuïc a les acaballes del segle XIX, quan Barcelona celebrava la seva Exposició Universal (1888) i es dotava per primer cop d'un port amb cara i ulls. Avui, la zona concentra les infraestructures de transport i de producció industrial més importants de Catalunya. I les mancances vials i ferroviàries més insofribles, també.

ELS relativament suaus i estables vessants interiors de Montjuïc han estat deglutits per la ciutat, que els ha omplert de jardins, museus, teatres, estadis, fires de mostres i carrers. Per contra, el geològicament fallat i geotècnicament inestable front litoral del promontori es un penya-segat encara pendent de solució urbanística que escanya el trànsit. S'imposa resoldre el tema, entre altres raons perquè l'economia catalana pivota sobre aquesta zona. Ves qui ho havia de dir fa un segle, però Can Tunis i el Morrot han esdevingut el melic del territori econòmic català.

De les vies romanes ençà, siguin carreteres, autopistes, gasoductes o corredors ferroviaris, tot passa o pel congost de Martorell, o pel coll de Montcada o, ara, per l'estenosi del Morrot. El problema principal és al Morrot, perquè el port s'encasta a la muntanya. En aquest punt, conviuen la nova i enorme terminal de contenidors i un sumptuós coll d'ampolla viari i ferroviari.

Els dicasteris de l'Estat aborden el tema amb parsimònia digna de molt millor causa, els agents econòmics es desesperen i l'Ajuntament de Barcelona tracta de proposar solucions alternatives amb èxit pendent de demostrar. Si, per aquesta causa, el port no pot moure anualment els 11 milions de contenidors estàndard després d'haver invertit 3.500 milions d'euros en ampliacions i l'operadora Hutchison no pot treballar com cal després d'haver invertit 300 milons d'euros més, serem davant d'un veritablecasusbelli.Tenim dos grans reptes que demanen dues grans solucions. Un és el pas del Morrot, doblat d'urbanització digna del front litoral de Montjuïc, que ja és un espai protourbà i ha d'acabar d'esdevenir urbà del tot; l'altre, l'actuació coordinada i supeditada als interessos generals del país (de Catalunya, naturalment) del port, l'aeroport i el polígon de la Zona Franca. Tot això, encaixant aquestes tres infraestuctures, i les viàries i ferroviàries que se'n deriven, en un territori cosit de valors naturals que convé preservar i potenciar, justament perquè parlem d'urbanitzar-lo, és a dir, omplir-lo d'urbanitat.

Al costat de la Zona Franca Duanera (espai fiscal territorialment exigu) hi ha el polígon industrial més gran de Catalunya (650 hectàrees), immediat a un gran port i a un potencial hub aeroportuari, a quatre passes d'una gran ciutat. Qualsevol país de l'Europa fiable hauria tret molt partit d'aquesta feliç coincidència excepcional. Nosaltres tenim un port, un aeroport i una zona industrial que actuen per separat, de manera sovint enfrontada i en tot cas al marge de l'estratègia socioenòmica de la ciutat i del país que els dóna sentit, entre altres raons perquè l'aeroport depèn d'AENA, el port de Puertos del Estado i el polígon de la Zona Franca d'un consorci tutelat pel govern espanyol, que en designa el president executiu.

Notícies relacionades

Putin envaeix els EUA

La credibilitat de les polítiques públiques

Hi ha un front litoral de Montjuïc, amb castell, cementiri, jardins de cactus, rondes i penya-segats, pendent d'endreçar. Hi ha tres ports de Barcelona: l'esportiu, pesquer i urbà que va de la Barceloneta al Morrot; el comercial de ferris i creuers, davant del Morrot, amb molts components urbans també; i l'industrial, en plena recreació, que comença a Can Tunis. Hi ha un espai econòmic vital per a Catalunya que comprèn els ports comercial i industrial, la Zona Franca, l'aeroport i les seves infraestructures viàries i ferroviàries. Hi ha un parc agrari, unes platges, una desembocadura fluvial i unes zones humides d'interès evident. Si no encaixem, coordinem i potenciem tot plegat al servei d'una economia postindustrial sostenibilista, la sobirania serà de per riure.

Socioecòleg. President d'ERF