Petit observatori
Records d'aquella Catalònia
L a llibreria Catalònia ha decidit tancar. S'afegeix, així, a la llista de llibreries que ja han desaparegut a Barcelona, i no és un fenomen recent, perquè en l'última època ja havien anat tancant diverses llibreries barcelonines. Sembla que a les comarques es produeix un fet semblant.
La llibreria Catalònia -que en temps de Francoes va dir Casa del Libro- està molt lligada als meus inicis d'escriptor. Allà, a la ronda de Sant Pere, hi vaig anar quan jo tenia poc més de 20 anys. Editorial Selecta, vinculada a la Catalònia, havia convocat el premi Guimerà, i jo, un desconegut, l'havia guanyat amb el meu primer article, enviat aEl Correo Catalán,que me'l va publicar.
També vaig anar a aquella llibreria per presentar-me com a guanyador del premi Sant Jordi, amb la meva primera novel·la. L'acte es va haver de suspendre perquè va coincidir, aquella tarda, amb l'arribada a Barcelona del vaixell que duia els soldats de la División Azul, que tornava de Rússia. El governador s'ho podia prendre malament.
I va ser a la llibreria que ara plega on vaig viure una de les anècdotes més educatives de la meva vida. Era també un Sant Jordi. Jo estava signant exemplars d'un llibre que havia publicat. Hi havia una petita cua, i li va arribar el torn a un senyor que em va demanar si li podia fer una dedicatòria. I em presentà el llibre que havia comprat. Em va sorprendre, perquè era un llibre deXavier Benguerel.Vaig fer veure a aquell home que aquell llibre no l'havia escrit jo. Que no era meu, vaja. La resposta del desconegut va ser rotunda: «És igual...».
Ho vaig veure clar. L'home havia sortit al carrer, havia pensat que era el dia de Sant Jordi, i que per tant estaria bé comprar un llibre. Aleshores va saber que a l'altell de la llibreria hi havia uns escriptors que dedicaven llibres. Pel mateix preu, devia pensar...
En va agafar un i me'l va portar. Em vaig sentir estúpid dient-li: «No és meu...». I llavors ell em va dir: «És igual...». Una bona lliçó d'humilitat. I vaig signar: «En nom deXavier Benguerel, J.M. Espinàs».
