Petit observatori
Recordant el motor Passola
He vist una esquela d'aquelles que desperten molts records. fa saber que fa quatre anys va morir Ermengol Passola.
Molt lectors, sobretot els més joves, no sabran què hi ha darrere d'aquest nom. ¿Han sentit parlar de la nova cançó? ¿De les editorials Edigsa i Concèntric? ¿De la Cova del Drac que hi havia al carrer Tuset? Sé que alguns catalans que van viure els difícils i entusiastes anys 60 l'identificaran, però calia seguir de molt a prop aquestes iniciatives per saber que en Passola era l'home incansable que hi havia al darrere de tot això- i d'altres iniciatives.
Jo vaig tenir el privilegi de veure'l treballar infatigablement perquè el català pogués respirar una mica, enfrontant-se tan hàbilment, tan tossudament com podia, a les pressions de la policia franquista i del govern civil.
Era un home amb capacitat d'iniciativa però modest. Es guanyava la vida venent mobles i em sembla que el negoci li anava molt bé. Vivia, amb la seva dona i una colla de fills, en un pis modest, ple de lliteres. Va arribar el moment que hauria pogut comprar un pis una mica més ampli, però va decidir arriscar aquells diners a obrir plataformes catalanitzadores, algunes tan deficitàries com lingüísticament productives. Com aquell local, la Cova del Drac, on cada nit hi havia -sense precedents a Barcelona- una sessió d'espectacles i cançó presentada en català. (Amb la policia en un racó, que controlava què passava en aquell petit local.) Un dia el van fer tancar. Però es reobrí.
La nova Cançó té, des de fa poc, una placa a la façana de la casa on es van cantar les cançons fundacionals. I una altra placa, a Sarrià, dedicada als Setze Jutges. I allà trobo, encara que no hi consti, el suport del músic Francesc Burrull i la simpatia eficaç de Roser Domingo.
Passola va ser el motor, absolutament incansable. Posat en marxa en el moment oportú. ara miro l'esquela que ho ha recordat: fa quatre anys de la seva mort. No li faltaria feina, si ara visqués. Passola, el mobilitzador.
