Petit observatori
Partits, repartits, reduïts
Els analistes polítics ja han exposat els seus criteris sobre els resultats de les eleccions de diumenge. I naturalment s'han considerat les possibles aliances de cara a governar. Són raonament lògics, i per tant relativament sòlids. Només tenim en compte la gairebé imprevisible psicologia política de grup.
Els diaris que llegeixo ja han imprès moltes pàgines plenes de consideracions sobre les possibles aliances de partits, ja que no es pot governar en minoria. Jo no em sento capaç d'interpretar res, més enllà de comprovar que uns partits han guanyat vots, uns altres n'han perdut i alguns es mantenen més o menys amb el mateix nombre de de fidels.
Però sí que em sorprèn, i potser més cada any, la participació en les eleccions d'una estimable quantitat de formacions polítiques que no tenen cap possibilitat d'aconseguir representació, per petita que sigui -un sol representant- al Parlament.
La CUP n'és l'excepció. De mica en mica ha anat creixent -té un llarg historial de minoria poc visible- i sembla que tindrà tres escons a la Cambra. Però altres formacions que es presentaven a les eleccions han obtingut uns resultats objectivament molt pobres. Plataforma per Catalunya no ha arribat als 60.000 votants. Solidaritat Catalana s'ha quedat a les portes dels 46.000. I per sota dels Escons en Blanc (27.638 vots), apareixen el Partit Animalista, l'original Pirates de Catalunya o UPD, un ambiciós ideal que es concreta amb només 14.000 votants -la immensa majoria, doncs, no deu voler ni unió, ni progrés, ni democràcia-.
Els Farts.Cat encara són més escassos, diuen els vots. I perduren els partits Vía Democrática, com si els demòcrates només fossin ells (5.868), la Unificació Comunista d'Espanya, com si hi haguessin diversos partits comunistes, o el Partit Republicà d'Esquerres.
M'agradaria saber si a la Gran Bretanya o a Alemanya hi ha una collita tan gran d'unitats, plataformes i autenticitats.
