Una oportunitat per a la política

El drama dels desnonaments, que assenyala com cap altre dels episodis d'aquesta llarga crisi on són les seves verdaderes víctimes, és a la vegada la millor oportunitat que s'ha presentat en anys per a la recuperació de la política, de l'autèntica. Potser passarà molt temps abans que aparegui una causa tan justa i amb tanta capacitat per reconciliar els partits amb la ciutadania, especialment amb la que ja els veu més com a problema que com a solució.

Els casos de suïcidis de persones a punt de ser desallotjades de la seva vivenda han despertat la consciència fins i tot dels jutges, que clamen per uns canvis legals urgents. Una reacció tan singular i inesperada que ha posat una vegada més en evidència la migdiada en què viuen els partits. També ha produït una sèrie de moviments, com la resposta immediata del poder polític i un avortat consens entre el PP i el PSOE. Ja hem vist que, finalment, la solució governamental és un nou pedaç, tan poc sorprenent com decebedor.

No obstant, l'oportunitat segueix essent-hi perquè la ferida de la injustícia encara està oberta.

Ja s'ha vist quina és l'oferta del PP. Mimetitzar la que havia ofert la banca: revisar cas per cas per veure qui, després de perdre la casa, mereix l'almoina de no ser llançat al carrer. CiU, com sempre -com va fer amb la vaga del 14-N- dissimulant, de perfil. El PSOE, que no va fer un pas quan estava al Govern, ha fet unes propostes de màxims, per no dir demagògiques, i s'ha desmarcat del PP.

Els partits tenen ara l'ocasió de recolzar al Congrés la iniciativa legislativa popular (ILP) que promouen diverses organitzacions socials i polítiques per acabar amb una situació que anirà a més els pròxims mesos perquè el nombre de parats augmenta.

Pot ser que no tot el contingut de la ILP sigui traslladable a la llei, però si una bona part. El punt bàsic que cal modificar és el desequilibri de la legislació hipotecària, que carrega sobre el client la pèrdua de valor patrimonial dels immobles a l'hora de la subhasta. Quan les vivendes es revaloritzaven al ritme de dos dígits per any, el benefici es repartia perquè la banca ampliava els seus crèdits fins al 120% de la taxació -un 50% per sobre del que dictaven les normes de riscos-.Però ara, quan la depreciació és galopant, és el client qui perd d'entrada un 40% o un 50% del taxat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

No es tracta de perjudicar la banca, ni d'impedir que segueixi fent negoci amb la titulització d'hipoteques, sinó de ponderar les coses, d'impedir tanta arbitrarietat.

Potser n'hi hauria prou amb una petita modificació de la llei concursal, de forma que els particulars, als efectes de la vivenda, puguin suspendre pagaments en les mateixes condicions que una societat. Els bancs no accepten la dació en pagament de les promotores per donar-los un tracte preferent, sinó perquè quan aquestes entren en concurs de creditors el deute hipotecari es posa a la cua, com la resta, i qui presta els diners cobra quan li toca i la quantitat que li toca. Per això els bancs prefereixen quedar-se l'edifici o el terreny abans que el cas passi pel jutge, i donen per saldat el deute.