Escolta, Espanya

L'ambient previ a aquesta Diada, caldejat més que mai per les forces nacionalistes i per institucions com la mateixa Generalitat, presagia la manifestació de l'Onze de Setembre més massiva des de la del 1977, aquella en la qual, en realitat, mai vam ser un milió. Però millor no enredar-se amb les xifres, perquè el salt més gran serà el qualitatiu: 35 anys més tard, els congregats avui a Barcelona no clamaran per l'autonomia, sinó per la independència de Catalunya.

¿Què ha passat en aquest terç de segle perquè l'independentisme, tradicionalment testimonial, hagi ocupat l'espai central del catalanisme? Emergeixen sens dubte factors conjunturals -el malestar per les retallades socials, la desafecció general envers la política que aquí el nacionalisme, hàbilment, ha sabut identificar amb Espanya...-, però altres són d'ordre estructural: la gradual dilució del fet diferencial català en el desenvolupament constitucional; les pulsions recentralitzadores que no han parat des de la fallida LOAPA; la sentència del Tribunal Constitucional, cop moral per als federalistes i esperó per al sobiranisme; el greu dèficit fiscal que Catalunya arrossega històricament; els incompliments i l'arrogància dels governs del PSOE i el PP...

Notícies relacionades

En realitat Cerdán i Ábalos són del PP

L’‘streaming’ impacient

Els que sempre van fantasiejar amb la independència creuen factible, per primera vegada, la seva utopia; i els que somiaven amb una Espanya diferent, capaç d'integrar els anhels d'autogovern i de reconeixement dels catalans, es comencen a despertar entre suors. Enquestes com la que avui publiquem reflecteixen aquesta dualitat de la societat catalana i dibuixen un electorat partit en dos si es convoqués ara un referèndum independentista.

A les portes d'obrir les converses sobre el pacte fiscal amb Artur Mas, Mariano Rajoy i la classe política espanyola en conjunt haurien de llegir correctament el missatge que els catalans emetran en aquesta Diada. Potser encara no hi ha una majoria aclaparadora a favor de la independència, però no trigarà a conformar-se si els poders centrals segueixen ignorant el sentiment català. Un segle després, l'«Escolta, Espanya» del poeta Joan Maragall segueix vigent, però cada cop són més els que només declamen el vers final de la seva oda: «Adéu, Espanya!»