«No només integra la llengua, també ho fa l'actitud»

Tot i que encara no el parli fluidament, després de vuit anys de viure a Catalunya, la Viviana estudia català i pretén arribar a dominar-lo tant com també li agradaria acabar expressant-se en anglès. Les llengües són importants per a aquesta equatoriana de 26 anys, filla d'un soldador i una modista equatorians que van arribar -primer ell, després ella- per buscar un futur millor.

-¿Els seus pares van venir a obrir camí?

SEnDSí. El meu pare va venir fa 12 anys perquè a través d'un oncle, un germà de la meva mare que ja vivia aquí, li va sortir una feina en una empresa. En aquella època encara es podia venir fàcilment; com a il·legal, però ell va venir amb un contracte. Als dos anys, va venir la meva mare i, un cop aquí, va trobar feina del seu ofici; és modista. La meva germana -ara té 21 anys- i jo vam venir fa vuit anys. Vam fer la reagrupació familiar.

-¿Amb qui les van deixar a l'Equador?

-Vivíem amb la nostra àvia, la mare de la meva mare. Ho vam fer així perquè els meus pares reunissin diners per tenir un pis i el que calgués per fer la reagrupació. I, mentrestant, allà vaig acabar el batxillerat.

-¿Aquí ha estudiat?

-Ho vaig intentar. El primer que vaig fer a l'arribar va ser treure'm la selectivitat, per entrar a la universitat. Vaig aprovar i em vaig apuntar a ADE (Administració i Direcció d'Empreses), però el nivell era molt alt. Ho vaig passar molt malament. Em vaig deprimir. Em vaig adonar que la meva base d'estudis estava molt malament, fatal. La diferència entre el nivell d'estudis de l'Equador i el d'aquí és molt gran. No es poden comparar. I no va ser pel català, és la matèria. Aquí importen molt els anys de batxillerat, que jo no vaig tenir. Vaig acabar fent Administració i Finances, a FP. I vaig aprovar.

-¿Està treballant ara?

-Sí. Treballo a Ikea, però només els dissabtes. Després de fer pràctiques set mesos en una empresa de manteniment, tres més a Caixa Terrassa (ara Unnim) i alguna feineta puntual com a hostessa de fires, vaig començar a enviar i portar personalment el meu currículum a ETT, botigues i centres comercials. N'he en-

tregat més de cent, i també estic a Infojobs.

-¿Què fa a Ikea?

-Serveixo hot dogs i sóc caixera a la botiga de productes d'alimentació suecs. Estic molt bé, però m'agradaria treballar cada dia. Per això segueixo enviant currículums.

-¿Viu amb els seus pares?

-No. Visc amb el meu nòvio, que és català. Ell és funcionari però, tal com van les coses, no se sap mai. A vegades pensem que, si ell es quedés sense feina, podríem viatjar i viure en un altre país. A mi m'agradaria l'Índia.

-D'això se'n diu aplicar-se el no hi ha mal que per bé no vingui.

SEnDSí, això és l'avantatge de no tenir una bona feina o propietats que et lliguin a un lloc, i d'haver hagut de deixar molts llocs. He après a adaptar-me perquè la meva vida ha sigut un desarrelament constant. De petita, vaig viure a la platja, després ens vam traslladar a la ciutat de Guayaquil. I, més tard, vam venir cap aquí. De cada lloc m'enduc alguna cosa. Cada país t'ensenya alguna cosa. Em sento de tot arreu i d'enlloc. És estrany.

-¿Què li ha ensenyat Catalunya?

-Que es pot viure sense racisme: aquí ningú ha sigut racista amb mi. A l'Equador, entre els de la costa i els de la serra, entre mulats o negres i blancs, hi ha molta discriminació, però aquí la gent es respecta, també entre homes i dones. A l'Equador, encara queda molt camí per recórrer. Jo vaig ser una privilegiada: quan la meva mare treballava i el meu pare havia de cuinar, ho feia, i mai els vaig sentir discutir. Però això no és freqüent. Allà la cultura tradicional pesa molt, i em fa la sensació que moltes dones no ho veuen o no els importa.

-¿Manté el contacte amb les seves amigues de l'Equador?

SEnDSí, les tinc al Facebook, i veig que la societat no ha evolucionat gaire. Totes tenen fills. Algunes ja en van tenir als 20 anys. Quan m'escriuen, abans de preguntar-me com estic, volen saber si m'he casat i si tinc fills.

Notícies relacionades

San Mamés m’ha fallat

Polònia: 47% contra 47%

-¿I aquí surt amb equatorians?

-No. Ja no ho van fer els meus pares a l'arribar. Ells no parlen català; a l'Hospitalet, on es van instal·lar, tothom parla en castellà, però des del principi es van relacionar amb gent d'aquí, de tot arreu. No només la llengua integra, també ho fa l'actitud. Jo he fet el mateix. Els grups culturals molt tancats no m'interessen, tampoc els del meu país d'origen.