El 'complex' era Josep Pla

Alguns escriptors -pocs- que van aconseguir entrar al mas deJosep Pla devien ser, de primer, molt persistents, i alguns ingènuament agosarats, com els que li portaven algun llibre que havien publicat. Per tenir en compte: si trobaven el gran escriptor és que l'havien agafat desprevingut. No havia aconseguit escapar-se.

Pla, tan interessat per les petites coses que passaven al seu voltant, i per les grans coses que passaven al món, era un fugitiu social. Consta el cas d'uns xicots de bona fe que van aconseguir, després de molta insistència, quePla els digués que sí, que aniria a donar una conferència no sé on. A les sis l'anirien a buscar. Molt bé, a les sis. Però a dos quarts de sis enPla s'escapava de casa seva i se n'anava camí de Palafrugell. Els admiradors devien pensar que s'havien equivocat de dia.

Pla tenia una certa aversió a entrar en contacte amb joves poetes i activistes culturals. No sempre podia evitar-ho. Una vegada un escriptor li va portar uns llibres que havia publicat, i a la seva Obra Completa ho explica així. «No calla mai, té una sistemàtica conversa entusiàstica. Ha vingut amb la dona i el fill, que no han dit absolutament res. Però la seva animada fluència verbal ens ha deixat tots fets uns enzes». Devia llegir, després, algunes pàgines, perquè diu que els llibres en qüestió estan «saturats de xaronisme fàcil i de frases automatitzades. Cap idea».

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

QuanPla ja havia mort, vaig descobrir que en el volum 26 de la seva Obra Completa diu que de tots els autors joves jo era el méscomplex. Ho va escriure, probablement, quan jo només havia publicat les primeres dues o tres novel·les. Em vaig sentir afalagat, encara que ja no podia preguntar-li què volia dir amb allò decomplex. Sonava a elogi, però en aquelles novel·les de quan ja tenia uns vint-i-cinc anys jo no aspirava a tenir cap complexitat ni cap transcendència. Vaig consultar el diccionari i vaig trobar-hi això.Complexvol dir «no simple, que inclou moltes parts diverses». Jo era només un aprenent de narrador, sense inquietuds existencials, sense interrogants metafísics, desconeixedor dels mites clàssics. Per això, el fet que em diguessincomplex em va satisfer. Em donava una certa categoria. També deia, enPla, queEspriu era complex. Potser com que tots dos cognoms començaven ambEsp...

Ara sovint em diuen, com a elogi,senzill. No sé si hi he guanyat o si hi he perdut.