La renovació patològica

Ni el Tribunal Constitucional, ni el Consell General del Poder Judicial, ni el Defensor del Poble són exigències del principi de legitimació democràtica. I no ho són perquè no són poders de l'Estat. Són òrgans de l'Estat. Existeixen perquè el constituent del 1978 va decidir que existissin, però si hagués decidit que no formessin part de la nostra fórmula de govern, no per això l'Estat espanyol hauria deixat de poder definir-se com un Estat social i democràtic de dret.

És a dir, que aquestes tres institucions no són Dret Constitucional necessari, sinó Dret Constitucional opcional. L'Estat democràtic pot operar sense elles. Si tots els magistrats del Tribunal Constitucional (TC), tots els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Defensor del Poble (DP) morissin simultàniament, no per això es paralitzaria l'acció de l'Estat, ni es veuria afectada de manera immediata i directa i de manera substancial la vida dels ciutadans.

Una societat democràtica no pot existir sense un Parlament, sense un Govern i sense els jutges que integren el Poder Judicial. Entraria en un procés de descomposició, perquè cap societat pot existir sense un poder institucionalitzat. L'especificitat de la societat democràtica és que no pot existir sense un poder institucionalitzat en la forma de tres poders, a través dels quals s'expressa la cadena de legitimació democràtica de l'Estat.

Aquest caràcterartificialdel TC, del CGPJ i del DP és el que està en l'origen de les dificultats per a la seva renovació. El retard en la renovació d'aquests òrgans es produeix perquè es pot produir; perquè, enteneu-me, no passa res si passa. No hi pot haver retard en la renovació del Congrés i, un cop renovat, no hi pot haver retard en la investidura del president del Govern, perquè els poders legislatiu i executiu no poden operar l'un sense l'altre. Respecte del poder judicial els conceptes de renovació i retard en la seva renovació no tenen sentit. El retard en la renovació dels poders de l'Estat és incompatible amb el principi de legitimació democràtica del poder, és a dir, amb allò que diferencia l'Estat Constitucional de totes les altres formes polítiques conegudes. Aquest principi de legitimació democràtica no es veu afectat de manera directa pel retard en la renovació del TC, del CGPJ o del DP, perquè no són poders de l'Estat, perquè no són expressions indefugibles de l'Estat.

Ara bé, el fet que no siguin una exigència inexcusable del principi de legitimació democràtica no vol dir que la seva presència no sigui important i fins i tot decisiva en la configuració de l'Estat. Encara que la dels tres no ho sigui de la mateixa manera. La presència del DP és relativament poc important. La del CGPJ es podria articular de manera diferent sense que se'n ressentís la nostra fórmula de govern. El TC sí que resulta imprescindible en l'exercici de les tasques que té encomanades. La Constitució espanyola és la Constitució que és perquè hi ha un TC amb les atribucions que té. Sense TC estaríem davant d'una fórmula de govern diferent.

I és així perquè la Constitució espanyola com a norma jurídica descansa en dos instituts: la Reforma de la Constitució i la Justícia Constitucional. Són les dues garanties de la superioritat de la Constitució sobre totes les altres normes que existeixen en l'ordenament jurídic. Els dos últims títols de la Constitució estan dedicats a elles. El Títol IX, al Tribunal Constitucional. El Títol X, a la Reforma de la Constitució. A partir d'ells s'han d'interpretar tots els anteriors, que tenen la dimensió jurídica que tenen com a conseqüència de la presència dels dos últims en la Constitució.

Entre la Reforma de la Constitució i la Justícia Constitucional hi ha una íntima connexió. Totes dues han de garantir la renovació del text constitucional. Per la via de la interpretació, la Justícia Constitucional. Per la via de la modificació del text, la Reforma de la Constitució. De totes dues se n'ha de fer ús de manera raonablement continuada si es vol que la Constitució renovi la legitimitat que li va proporcionar el moment constituent originari. La renovació de la legitimitat constituent no pot descansar només en la Reforma, perquè l'estabilitat de l'edifici constitucional es veuria afectada amb moltes operacions d'aquesta naturalesa. Però tampoc pot descansar només en la Justícia Constitucional, perquè és necessària l'expressió d'una voluntat política per vies de legitimació democràtica directa i això exigeix la intervenció del Parlament per majoria molt reforçada i, eventualment, del referèndum.

Quan alguna d'aquestes institucions cau en desús, com passa amb la Reforma Constitucional, l'altra adquireix una dimensió que no és la que li correspon i es converteix en el centre d'un enfrontament polític que la desnaturalitza. Les dificultats en la renovació del TC són expressió de la incapacitat per a la renovació jurídicament ordenada de la legitimitat constituent. Les tensions polítiques que s'haurien de canalitzar a través de la Reforma de la Constitució i que no es canalitzen d'aquesta manera, acaben fent acte de presència en la renovació del TC.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El problema de fons és de Poder Constituent i de Reforma de la Constitució. Les dificultats que hi ha en la renovació del Tribunal Constitucional són la seva forma d'expressió.

Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla