Tempesta en un got d'aigua

Pretendre interpretar la Monarquia en termes jurídics és impossible. Abans de la Revolució francesa sí que era possible. Després de la Revolució, no. Des de la Revolució el principi d'igualtat presideix l'ordenament jurídic de l'Estat constitucional, sense que sigui admissible cap tipus d'excepció. Això és el que diferencia l'Estat constitucional de totes les formes prèvies d'organització del poder, i en això resideix la seva superioritat sobre totes elles.

L'anàlisi de la Monarquia a l'Estat constitucional sempre acaba ensopegant en aquesta pedra. Sense igualtat no hi ha Dret. Hi haurà el que sigui, però no Dret. ¿Amb base a què pot ser qualificat de jurídic l'acte pel qual el rei Joan Carles I va concedir el títol de duquessa de Palma a la seva filla amb motiu del seu casament amb Iñaki Urdangarin? En aquell acte hi ha una manifestació de voluntat capritxosa, en la mesura en què no és possible discernir-hi cap mena de justificació objectivament racional i res més. Voluntat capritxosa que la Constitució possibilita. Però que no per això deixa de ser capritxosa. I capritx i Dret són termes antagònics. No ho eren en l'Antic Règim, perquè el Dret no era la categoria general que presidia les relacions entre els éssers  humans. El Dret era l'excepció en un món presidit pel privilegi. En aquell món el capritx regi hi tenia el seu lloc. A l'Estat constitucional posterior a la Revolució francesa ja no és així.

Per aquesta raó em sembla que és una tempesta en un got d'aigua el debat que s'ha obert com a conseqüència de la decisió del rei Felip VI de privar la infanta Cristina del títol que li va atorgar el seu pare. Aquí no hi ha res a discutir en termes jurídics. Capritxosa va ser la decisió del rei Joan Carles I i capritxosa ha sigut la del rei Felip VI. La mateixa legitimitat dinàstica que va tenir el primer per atorgar-lo la té el segon per retirar-lo. Com que aquesta legitimitat no té cap connexió possible amb el principi de legitimitat democràtica, que és l'únic admissible a l'interior de l'Estat, res es pot dir amb sentit sobre aquesta anada i vinguda del ducat de Palma.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

No sé qui deu haver aconsellat el rei Felip VI que prengui la decisió, però en la meva opinió el millor que es pot fer en un assumpte com aquest és deixar-lo com està i no donar-hi més voltes. Fer visible davant l'opinió pública que el capritx reial segueix estant present a l'Estat no crec que pugui contribuir des de cap punt de vista al prestigi de la Monarquia.

Posar fi a la concessió de títols nobiliaris sense més ni més és l'única decisió que, a aquestes altures de la història, podria ser entesa per l'opinió pública. Potser es podria haver aprofitat l'ocasió per a això. Penso que si es formulés una pregunta en aquest sentit, seria resposta de manera aclaparadorament majoritària per la ciutadania. A la pràctica no és que tingui molta importància, però seria un senyal de modernitat.