Petit observatori
Jo escric en aragonès oriental
A la Conselleria d'Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d'Aragó han presentat el projecte d'una llei segons el qual no serà lícit dirllengua aragonesanillengua catalanaa les llengües que es parlen a la part oriental d'Aragó.
Si ho he entès bé -perquè una afirmació contra la realitat sempre és confusa-, a partir d'ara les diferents modalitats de l'aragonès i el català seran «llengües aragoneses d'ús predominant en les àrees septentrional i oriental». Potser no té res a veure amb tot això aquella frase, amb aparença d'acudit, segons la qual un senyor diu, parlant dels catalans: «Que al pan lellamen pa, pase; que al vino le llamen vi, se entiende; pero que al queso le llamen formatge... ¡cuando se ve tan claro que es queso!».
O sigui que tot allò que no sigui castellà sembla que no apareix en l'avantprojecte. ¿I el català ésaragonès oriental? Partint d'aquesta idea, resulta que m'hauran d'explicar si és cert que tots els meus llibres i articles estan escrits en aragonèssuperoriental, perquè supero la frontera geogràfica d'Aragó. Estic contentíssim d'afegir una altra llengua al meu modest repertori de coneixements lingüístics. He fet diversos viatges a peu per comarques de l'anomenada Franja i també per terres de Castelló i jo sempre tenia la impressió que la gent em parlava en català, un català que m'era familiar perquè coincidia amb l'habitual a les terres de Lleida.
A Benafigos, comarca de l'Al-
calatén, a Castelló, un aragonès que mirava les meves fràgils sabates em va dir: «Si volen, esta tarda els baixe a Atzeneta». Ja em diran si això no és català. A Albelda, a la Llitera, Osca, un poeta local va redactar aquest pregó de les festes: «I ací s'acabe el pregó / de les festes de Sant Roc /, que'l sant mos done salut / als forasters i als del lloc». Sortint de la Torre d'en Besora, a l'Alt Maestrat, un home gran ens va voler acompanyar un tros. Fins que ens va dir que «li havien estirat dues venes» i que nosaltres aniríem més de pressa. A l'esquerra hi havia una masia abandonada i ens va dir exactament
Notícies relacionadesaixò: «Este poble també s'acabarà. Los quatre abuelos que som mos morirem, i els jóvens se'n van». ¿El lector pot creure que aquest home no em parlava en català? ¿En què, llavors?
Segons el projecte de la consellera, el català ja no s'ha de citar com una de les llengües d'Aragó. Una vegada més, la política contra la lingüística. La negació de la realitat és un símptoma alarmant.
