L'orella del guaridor

L'estremidor treballMalalts de crisi, publicat ahir en aquest diari, destacava la importància social que el metge de família i el capellà del poble estan adquirint, més enllà de les seves funcions, per la seva capacitat d'escoltar. Quan la por i la incertesa planen sobre nosaltres, a vegades les paraules s'enreden a la gola i costa trobar la persona o el moment per deixar-les anar. Potser per no preocupar més els del teu entorn. Potser per no reconèixer un mateix les seves flaqueses.

No deixa de cridar l'atenció que en l'imperi de Facebook i Twitter, les persones seguim buscant el refugi de la mirada, la paraula i el tacte. Més enllà del debat sobre si la tecnologia ens encadena o ens allibera. Si ens ajuda a reflexionar o ens incita a vagar en un magma de superficialitat. Convé preguntar-se per l'ús que cadascú fa de les xarxes. Si realment ens ajuden a escoltar o si, creient que ens obrim al món, l'únic que ens obre són finestres al nostre propi reflex. Si els 140 caràcters de Twitter ens ajuden a ampliar les mires o només alimenten el propi cercle (periodistes i polítics més pròxims que mai) i confirmen les nostres idees, cada vegada més enquistades, cada vegada més impermeables. Mentrestant, com des del principi dels temps, les penes i la incertesa continuen buscant una orella que les escolti i les empari, encara que sigui la del guaridor de la tribu.