¿Perdrem l'autonomia municipal?

L'espiral d'anuncis governamentals derivats de la crisi social, econòmica i política que pateix Europa ha fet caure governs estatals, està fent trontollar legítims governs nacionals (anomenats autonòmics en el nostre cas) i els últims dies està apareixent el fantasma de l'intervencionisme sobre els governs municipals i regionals. Es parla de fusió de municipis, de mancomunar serveis i de reducció d'administracions supramunicipals. Objectius tots aquests que comparteixo sempre que es facin amb sensatesa, amb consens i amb rigor: quan fa dos anys em vaig oposar -juntament amb altres alcaldes- a l'establiment de les vegueries, ja defensava que no hi podia haver noves administracions si abans no se n'eliminaven d'altres.

NO OBSTANT, en aquest moment el pensament conservador que recorre Europa -i que fa forat especialment en estats i governs febles com l'espanyol- fa un pas més enllà i posa en risc autogoverns nacionals i governs municipals. El Govern de l'Estat fa temps que parla d'intervencions o, si més no, del control de la despesa de les comunitats autònomes, passant per sobre de tres conceptes per mi fonamentals: l'àmbit competencial (que en el cas de Catalunya fixa el nostre Estatut), els compromisos econòmics i financers de l'Estat aprovats en el mateix Estatut i, en tercer lloc, la poca o nul·la presa en consideració que el principal component del deute i el dèficit públic correspon en primer lloc a l'Estat i en segon i tercer lloc a les comunitats autònomes i als ajuntaments. El que hauria de ser el primer objectiu, la reforma de l'Estat, es vol convertir en una reforma només dels governs nacionals o regionals i dels governs locals.

Ara es parla (s'amenaça) d'una pròxima normativa de prohibició de «les competències impròpies» dels ajuntaments. La ciutadania no sap què és això i és del tot imprescindible explicar-ho. Darrere de la paraula «impròpia» s'amaguen una bona part de les tasques que porten a terme els ajuntaments en àmbits com per exemple l'educació, el foment de l'ocupació o també l'atenció social. És a dir: els conceptes que donen més sentit a la política amb majúscules que fem des dels ajuntaments.

Si prohibir l'exercici de les «competències impròpies» aporta un estalvi als pressupostos públics, ¿vol dir que no es faran aquestes polítiques? Si aquestes les continua fent algú, no hi ha estalvi perquè justament s'ha demostrat al llarg del temps que la utilització dels recursos és més eficient i més eficaç com més pròxima és l'administració que la presta respecte del receptor del servei. ¿Es pot prohibir als ajuntaments prestar serveis ciutadans si una altra administració no ho fa? ¿La visió curtterminista de les solucions a la reducció del deute i el dèficit, també farà canviar l'Estatut de Catalunya com la Constitució espanyola? L'article 84 de l'Estatut fixa les competències municipals, amb el principi de subsidiarietat que també inclou, i que fa que els ajuntaments hàgim de respondre a les necessitats socials que ningú més atén.

Crec que retallant competències municipals no estalviarem diners ni reduirem el deute i el dèficit. Només estalviarem i reduirem si eliminem l'educació de 0 a 3 anys, si no fem polítiques de foment de l'ocupació o si no prestem més serveis socials que l'atenció primària. Però, llavors, hem de deixar-ho clar sense recórrer a l'eufemisme que es fa servir. Darrere de la frase «prohibirem les competències impròpies dels ajuntaments» hi ha una realitat d'extrema gravetat: no hi haurà polítiques socials bàsiques.

Justament les grans àrees de progrés a Europa s'han basat històricament en governs municipals i regionals forts, que han desplegat competències àmplies (la Itàlia renaixentista o les ciutats-Estat alemanyes, bàltiques o escandinaves). Justament a escala local i regional és on trobem més eines per poder sortir de la crisi. La crisi actual és molt més que una crisi i discrepo dels que diuen que és una oportunitat (¡ja els la regalo, aquesta oportunitat!).

ESTEM DAVANT d'un canvi social i d'un punt d'inflexió polític en què podem perdre molts drets i béns materials conquistats al llarg de segles però en què no podem perdre ni valors humans, ni dignitat, ni democràcia, ni els aprenentatges històrics que ens ensenyen que la ciutat és el nucli on conviu i progressa una comunitat, i que una nació és l'espai on es forja una identitat i un futur comú. I Europa, que és l'únic marc de solució en el moment actual, ha estat sempre una amalgama de ciutats fortes, de grans regions culturals i d'estats-nació.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Si les visions curtterministes de reducció del deute i el dèficit posen en risc els governs i les competències de les ciutats i les nacions, haurem perdut en aquest procés una bona part de la nostra identitat i del futur dels nostres ciutadans. Perquè, com també la història ha demostrat, el món municipal i el món regional són els espais òptims per a les polítiques de foment de l'activitat econòmica i d'atenció social que són les que ens faran sortir del moment actual sense deixar en el camí els nostres valors.

Alcalde de Lleida i secretari de Cohesió Territorial del PSC.