Roques i boles

En la història gastronòmica de cadascú hi ha moments que són gloriosos, definitius, emotius i quasi orgiàstics. Jo, per exemple, guardo al calaix de les al·lucinacions un plat d'El Celler de Can Roca, les postres làcties. És una combinació freda amb diversos estils de tractar la llet d'ovella, des del gelat al dolç passant pel núvol de cotó de les fires, amb la incorporació d'unes sorprenents pastilles de guayaba que trenquen el blanc puríssim amb un to ataronjat. Ni de manera remota, aquesta definició que he escrit es pot acostar al plaer de fer anar la cullera amunt i avall d'un plat que imita, amb aquest moviment del comensal, el soroll d'una esquella.

Ara, i de la mà del germà pastisser, enJordi, aquestes postres, i uns quants gelats més, fins a sis, es podran comprar en un establiment que rep el nom de Rocambolesc (extraordinari, inversemblant) i que respon a l'estètica d'una gelateria de conte, en la línia que proclama l'artista: «un local divertit, infantil, ingenu». L'equació perfecta delsRoca és aquesta: a través de la complicació formal, estilística i «rocambolesca», aconseguir el plaer més immediat, el més pur, el més senzill. Arribar a tastar la ingenuïtat gràcies a la sofisticació. A partir d'aquesta mateixa tarda, tot això serà possible a Girona, a peu de carrer. Una finestra oberta, una invitació perquè tothom pugui gaudir de la felicitat en temps d'amargor.