Pobra dona, vista pels homes

Josep Pla, que va manifestar sempre un gran interès per la realitat, per la concreció com a conseqüència de l'observació, més d'una vegada es va deixar caure en la trampa de generalitzar. «Les dones viuen, entre elles, com gat i gos, tant si es coneixen com si només es coneixen de vista; s'envegen, el seuentregentés ple de rebequeries i de vegades d'estats de més temperatura que les rebequeries». Aquest retrat de la dona com a gènere -no d'algunes dones que hagués tractat- em sembla que no està a l'altura de l'objectivisme tan defensat perPla.És possible que hagi conegut algunes dones que viuen com gat i gos, o que s'envegin mútuament. Hi ha tota mena de dones, en aquest món, com hi ha tota mena d'homes.

L'escriptor empordanès es posa en la mateixa línia que han seguit una sèrie d'autors i pensadors que han presentat una imatge pèssima de les dones. Començant per l'Eclesiastès i el Gènesi: «El pecat va començar per la dona». I «qualsevol malícia és petita si la comparem amb la malícia de la dona». La llista de desqualificacions és llarguíssima, només n'apuntaré unes quantes. «Les dones sempre han estat una rèmora per a la fortuna dels homes», es diu en una tragèdia d'Eurípides. «Les dones són per naturalesa avaricioses», en una de lesPartidasd'Alfons X el Savi. I el famósErasmeés ben rotund: «La dona sempre serà dona, és a dir, estúpida, encara que es posi una màscara de persona». «Poques són les dones amb un mèrit que els duri més que la bellesa» és una màxima deLa Rochefoucauld.«No hi ha unes dones pitjors que les altres», diuHenri de Régnière.Acabem-ho amb el tan llegit en el seu temps,Severo Catalina:«La dona és un ésser indefinible, perquè és un ésser no educat». Realment, és moltsever, senyorSevero.Fa vergonya llegir aquestes coses. Jo arribo a pensar que aquest menyspreu és patològic. Potser un psicòleg diria que unes desqualificacions tan radicals amaguen un inconscient complex o un problema. Deixem-ho. Jo dec tenir una sort miraculosa, perquè en les dones que he conegut i tractat he trobat sempre diverses qualitats, a vegades molt notables. ¿És que aquests il·lustres senyors no han trobat mai una dona intel·ligent, amb iniciatives encertades, capaces d'una col·laboració generosa i útil? ¿No han pensat mai «aquesta dona val més que jo, o almenys tant com jo»? SegonsPlano hi ha dues dones que puguin ser amigues. Jo en conec bastantes, senyorPla.Potser és tan difícil entendre les dones com entendre's un mateix .