Cultura no rima amb Nadal

La relació entre Nadal i la cultura és com la que s'estableix entre el Dia del Llibre i la literatura; és a dir, nul·la. Les dues celebracions, com tots sabem, se centren en l'aspecte econòmic, encara que s'utilitzi la cultura com a coartada del malbaratament, la festa i la conya. De la mateixa manera que fem servir el naixement i la crucifixió de Jesucrist per, respectivament, fer-nos un fart de menjar i anar-nos-en a la platja, això de comprar llibres, discos i DVD ens permet fer-nos la il·lusió que no participem (del tot) en l'orgia consumista tan típica d'aquests dies.

A través de diversos acostaments al tema amb els amics, he arribat a la conclusió que cada vegada som més els que fem servir el Nadal per aconseguir coses que nosaltres no ens compraríem mai, però que si algú ens les regala, doncs benvingudes siguin. Em posaré jo mateix d'exemple: gràcies als regals de Nadal del meu germà gran, he aconseguit les obres completes deHank Williams, deRoy Orbison, dels Beatles o dels Kinks en CD... que ja tenia en vinil i que em sé de memòria, per cert. Per no parlar de l'any que el vaig obligar, el pobre, a comprar-me un totxo caríssim sobre els 75 anys de D.C. Comics (la casa mare de Superman i Batman). No cal que us digui que jo no necessitava res de tot això, però que ara que ho tinc tot a casa, doncs tampoc em sobra.

Tot i això, la part negativa de la cultura nadalenca no s'ha de perdre de vista, perquè s'incrementa la venda de llibres d'autoajuda, de repugnants novel·les plenes de bons sentiments i d'insofribles discos solidaris; mentre s'estrenen pel·lícules d'una cursileria insuportable i no hi ha manera de sintonitzar un canal de televisió que no emetiQue bonic que és viureo alguna pel·lícula amb nens, gossos o -i això ja no ho aguanta ningú- nens i gossos. De tota manera, res a veure amb l'Everest de la hipocresia cultural espanyola: les vacances d'estiu, quan fins i tot els polítics prometen llegir sense taxa.

Notícies relacionades

Què ens passa amb la fi del món?

El temps en la política

En tot cas, seria injust negar l'existència d'alguns productes culturals de molt mèrit que deuen el seu origen en el Nadal. Em refereixo a pel·lícules radicalment oposades a l'esmentadaQue bonic que és viure, com aquell cim de l'animació que ésMalson abans de Nadal, deTim BurtoniHenry Sellick, o la injustament ignoradaBad Santa, deTerry Zwigoff…O als discos de nadales deBob Dylan… Tot i que ara que hi penso, si aquests rampells d'enginy surten bé és gràcies al seu acostament

-marcià, tocat de l'ala o directament hostil- al Nadal.