Davant la jornada contra la violència masclista

Tots en som coresponsables

Hem de prendre mesures que no victimitzin les dones, sinó que permetin actuar contra els agressors

4
Es llegeix en minuts
Tots en som coresponsables_MEDIA_3

Tots en som coresponsables_MEDIA_3 / FRancina cortès

Avui recordem una de les xacres que encara ara, després de més de 30 anys de democràcia, són un llast per a la nostra societat. La violència contra les dones. Des de principis d'aquest any s'han registrat més de 16.000 denúncies i hi ha 25.000 expedients oberts, però, més enllà de denúncies i expedients, hem de recordar que darrere de cada xifra hi ha una cara, hi ha una història.

La lluita contra aquesta xacra social ve de lluny. L'any 2001, l'Institut Català de la Dona va crear la línia telefònica d'atenció a les dones en situació de violència i, al cap de 10 anys, a aquesta línia arriben una mitjana de 875 trucades al mes.

Trucades que reflecteixen la violència, però hem de destacar que gairebé el 90% manifesten haver patit violència psicològica. El 92% s'ha produït en l'àmbit de la parella i entre dones d'entre 30 i 50 anys de tots els estrats socials, encara que el nombre de trucades de dones d'entre 19 i 29 anys arriba al 15%, cosa que ens ha de posar en alerta i indicar que aquesta violència continua fent salts generacionals.

Des de la Generalitat de Catalunya tenim el repte d'afrontar de forma responsable i valenta el desenvolupament de polítiques públiques concretes i factibles que ens permetin continuar avançant en la prevenció, la detecció, l'atenció i la recuperació de les dones en situacions de violència. Una violència que es dóna en l'entorn que hauria de ser el més segur: la família. En la família aquest comportament es pateix més i, desgraciadament, amb més silenci, sobretot per part de fills i filles que viuen coaccionats per la por.

A Catalunya, malgrat els mitjans que s'hi destinen des de l'Administració, hem de lamentar aquest any vuit morts de dones causades per aquest tipus de violència, de les quals poc més d'un terç havien presentat una denúncia.

Això ens ha de posar en alerta, ja que la violència física està precedida per la psicològica, que porta les dones a sentir-se anul·lades com a persones i a evitar la denúncia. És necessari reorientar els esforços que realitzem des de les institucions, però també hem d'actuar com a societat.

Tots en som coresponsables. No podem ser aliens a la vulneració dels drets humans que suposa la violència de gènere. No podem permetre quetolerància zerosigui només un eslògan. Hem d'actuar, ser conscients que moltes vegades en el nostre entorn es donen situacions en què hem d'intervenir.

El valor de la igualtat i del respecte no el podem entendre com un patrimoni propi de les societats democràtiques occidentals, sinó que és un dret universal i fonamental. Com a societat, hem de respondre a aquest tipus de violència pel que és: un atemptat contra els drets humans.

En aquest sentit voldria remarcar la sentència condemnatòria de l'Audiència de Terol contra uns pares per haver comès un delicte de lesions amb mutilació genital contra la seva filla. Una pràctica que va contra la dignitat de la dona i contra els seus drets com a persona. La llei orgànica del poder judicial al·lega que el fet que aquestes mutilacions siguin una pràctica tradicional en alguns països de cap manera pot justificar una vulneració dels drets humans com és aquesta.

El cos dels Mossos d'Esquadra compta amb grups d'atenció a la víctima, que acaben d'estrenar el nou pla contra la violència domèstica, i amb tecnologia innovadora capaç de fer possible el seguiment i l'atenció personalitzada de les víctimes. També des dels Mossos, en aquest cas des de la policia de proximitat i en contacte amb els centres escolars, es presta especial atenció a la situació de nenes amb risc de patir l'ablació del clítoris. En els últims anys s'han evitat desenes de casos.

Des de Catalunya hem de prendre mesures que no victimitzin més les dones, sinó que permetin actuar amb contundència contra la persona agressora, que ha de ser qui pateixi totes les conseqüències dels seus actes delictius. Crear xarxes de prevenció de la violència domèstica i, en aquest sentit, fa falta pedagogia. L'educació, la formació i la divulgació de valors democràtics són una necessitat constant.

És Per això que hem d'intensificar els esforços en l'àmbit educatiu, amb una educació basada en els valors, una educació basada en el respecte mutu, que ha de continuar en totes les etapes formatives i que també hem de traslladar i promoure en el si de la família. Per aconseguir-ho són necessàries mesures preventives de sensibilització social que arribin a tothom i permetin revisar de forma crítica els estereotips patriarcals que encara avui continuen presents en la nostra societat.

Finalment, també voldria transmetre un missatge d'esperança. La nostra societat està avançant i fent molta feina en aquest camí, però encara ens queda molt camp per recórrer.

Notícies relacionades

I recordem-ho: tots en som coresponsables.

Vicepresidenta del Govern.