Petit observatori
Profecies literàries arriscades
La relació entre els diversos oficis que tenen en comú l'ús de l'escriptura és un tema complicat. ¿Un novel·lista pot ser també un bon periodista? ¿Un periodista té més possibilitats d'escriure una bona novel·la? Glòria Moreno troba sorprenent, en una crònica aLa Vanguardia, que l'any 1972 un novel·lista després amb tant d'èxit com Stieg Larsson no fos admès als estudis de periodisme perquè «no tenia fusta» per a la redacció.
El novel·lista ara famós tenia aleshores 18 anys. Naturalment, no conec com escrivia, i amb quin estil, aquell jove. Hi ha gent que ja des de jove té unes marcades aptituds, i d'altres que les descobreixen en plena maduresa. Si féssim una llista de veredictes que han perdut validesa al llarg del temps no tindríem prou paper.
Em perdonaran si explico una petita anècdota personal. Quan vaig acabar el batxillerat, em vaig haver de sotmetre, com els meus companys, a un anomenat Examen d'Estat. Era bastant dur, perquè t'hi jugaves, en una sola sessió, set anys d'estudis. Com es comprèn, a més dels coneixements adquirits al llarg d'aquells anys, també tenia importància la sort. Podies saber molta història o molta química i trobar-te amb una pregunta imprevisible. Les matemàtiques no eren la meva devoció, però me'n vaig sortir bé. El meu examen de literatura, en canvi, va ser molt fluix, i el catedràtic va tenir un gest de compassió. Em va preguntar: «Suposo que vostè -aleshores ens tractaven devostè- no pensa dedicar-se a la literatura». L'instint em va fer dir, ràpidament: «No, jo vull ser enginyer». Com que si se suspenia una sola de les assignatures tot l'examen resultava unsuspens, l'home comprensiu em va fer passar.
Això no té res a veure amb la història de Larsson. ¿O sí? És possible que el seu examen juvenil de redacció fos deficient, i és fàcil criticar, ara, aquell dictamen, perquè ja sabem la carrera literària que després ha fet l'escriptor suec.
D'altra banda, ¿què vol dir exactamentredacció? Es pot ser un excel·lent novel·lista i no saber redactar un article. O es pot ser un gran periodista i no ser capaç d'idear i crear una història de ficció. O sí. I hi ha qui, amb el temps, demostra que és capaç de saber treballar en tots dos camps. A més, hi ha qui té una aptitud precoç i qui no es revela com a bon narrador fins a la plena maduresa.
Per això el suspens de l'escriptor no m'escandalitza. Hi ha el possible error de qui jutja, però em penso que no se li pot demanar que vegi el futur. En literatura, el futur no és profetitzable. Si ja són discutibles els judicis sobre el present...
