Petit observatori
Et guardem el lloc, Pernau
Em telefonen d'EL PERIÓDICO per dir-me que ha mortJosep Pernau.Confesso que m'ha costat una mica contestar amb la veu tranquil·la i segura les preguntes que em feien. Encara que fos una notícia que havia d'arribar un dia o altre.
L'historial dePernau com a periodista el podran explicar millor que jo els seus companys de redacció, els que, al llarg de molts anys, han conviscut hores amb ell i han pogut comprovar de prop la seva categoria professional. La meva relació amb ell ha estat sempre fora del diari, perquè sempre he escrit els articles a casa. Un dia va insistir, quan era president del Col·legi de Periodistes, que jo havia de tenir el carnet. Jo li deia que no, que una cosa és ser articulista i una altra periodista. Naturalment, va guanyar ell, i va guanyar perquè era enPernau,un home tan tenaç com afable. Goso fer servir l'expressió: un tros de pa. I alhora un jutge sever del que creia inadmissible.
És sabut que va ser un gran lluitador per la llibertat d'expressió en temps difícils, d'una honradesa i d'una modèstia reconeguda per tots els seus col·legues. Jo voldria parlar, només, d'una relació personal.Un amic comú,August Ferrer,també perdut, va organitzar ja fa molts anys una penya, una tertúlia, formada per unes quantes persones que admirava i estimava. És gràcies a aquesta iniciativa que vaig conèixerJosep Pernau.Cada tres setmanes sopàvem junts, amb els altres companys. En aquestes reunions, que ja són moltes, setmanes i anys, vaig descobrir que enPernauho sabia tot. I amb una memòria prodigiosa citava noms i dates referides als camps més diversos. Un home que ho sabia tot i era el contrari d'un pedant. O sigui, un expert. Que intervenia amb modèstia en la conversa.
Un dia va començar a costar-li caminar. EnJosep M. Cadena,company d'aquest diari i membre també de la penya, es va imposar, mogut per l'afecte, l'hàbit d'acompanyar-lo a les nostres reunions. Fins que un dia l'amicPernauja no va poder comparèixer.
Ara ha mort una figura destacada del periodisme democràtic, una persona honesta i el que els tertulians d'una altra època en dirien un pou de ciència. Un exemplar savi modest. Fa més d'un any que ja no podia venir als nostres sopars, i preguntàvem a enCadenacom estava enPernau.Després de la resposta, sempre apareixien al voltant de la taula uns segons profunds de silenci.
Amb el teu permís, estimatPernau,en el pròxim sopar de la penya proposaré un brindis per la teva vida.
