Petit observatori
Homenatge al mestre Sagarra
Fa uns quants dies, amb motiu dels 50 anys de la mort de l'escriptorJosep Maria de Sagarra,vaig tenir l'honor de ser convidat a participar en un acte a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. El tema era l'articulisme de Sagarra, un articulisme literari que cal tenir en compte, al costat de l'autor de poemes, sàtires, novel·les, obres de teatre i unes excel·lents memòries... Lamentablement, la sala de l'institut no estava plena. ¿Què passa en el món cultural d'aquest país?
Sóc un admirador delSagarra articulista perquè acredita unes qualitats que no són gaire freqüents i que també es troben en altres gèneres. Puc posar com a exemple el ritme i el color del llenguatge, qualitats que no li fallen mai, en cap dels diversos gèneres que va practicar. SiJosep Pla,un altre fenomen de l'escriptura en català, es caracteritza per una prosa amb una capacitat de suggestió ben explotada, però no sempre ben construïda,Sagarraarriba a la suggestió a través del rigor narratiu, de la perfecció del ritme, de l'esplendor perfectament controlada dels adjectius. És l'art de la descripció luxosa i exacta.
En la seva recopilació d'articlesL'aperitiu, tan celebrats, parla precisament de l'Institut d'Estudis Catalans, on se celebrava l'acte, i dels personatges que l'havien freqüentat. Em limito a copiar unes breus i il·luminadores referències: «El senyorMiret i Sans duia les americanes més llargues que s'han tallat en aquest país, i a més no es descuidava mai un bastó de bambú i una flor al trau». Atenció a aquesta última frase: «Un bastó de bambú i una flor al trau». És un perfecte hendecasíl·lab. La suggestió no sé si dissimulada o augmentada del ritme.
Notícies relacionadesUn altre fragment: «MossènAlcoverera un personatge popular, gras i anacrònic; el seu cap semblava que hagués madurat entre les faves, els ametllers i les taronges.Carnervivia l'època més fresca de facècies i acudits. La secció filològica tenia un aire clericalíssim, de menjador de rector de fora.Pompeu Fabra era la nota més laica i més britànica del conjunt. Les reunions sempre acabaven menjant llaminadures i en Carnerno es treia mai aquell gran puràs de la boca, només que per engolir un carquinyoli».
Aquest petit observatori d'avui vol ser un homenatge a aquell gran i brillant observador que va serSagarra. Amb la rara capacitat d'harmonitzar una gran riquesa verbal amb la mesura de l'exigència narrativa que tenia, va ser un mestre en totes les assignatures.
