Petit observatori
Sagarra torna amb les nits
De tant en tant, quan parlo amb una persona, em fa saber que se'n va a dormir a les deu, i a vegades hi afegeix -com si s'hagués d'excusar- que algun dia es fica al llit a les onze. No es tracta d'una afirmació de virtuositat, és una notícia que diu de passada, sense donar-hi importància. Sempre em sorprèn una mica, senzillament perquè jo tinc per costum anar a dormir a les dues en punt. Són costums que no tenen res a veure amb la moralitat, almenys en el nostre temps. I en el meu cas, no acostumo a modificar aquest hàbit encara que l'endemà m'hagi de llevar d'hora. Ara els dies s'escurcen inevitablement, i els antics savis, escriptors o copistes, en aquest moment, havien d'acudir a les espelmes, el llum d'oli o altres recursos limitats. Desapareguda per raons generacionals una determinada minoria selecta, avuiJosep Maria de Sagarra,acreditat noctàmbul, va aconseguint, amb retard, una mica de justícia com a gran escriptor i ric explorador del camp de l'article.
Al tema de la nocturnitat es refereix la cita que trec del seu llibreL'aperitiu,on explica queBalzactreballava de nits, i quan anava convidat a la finca d'algun amic on no hi havia gas, consumia cinc espelmes per nit i per novel·la. No em resisteixo a transcriure la curiosa, culta i divertida distinció queSagarrafa entre els sers que dormen i els que vetllen. «Els animals que van a dormir d'hora, per exemple, els xais, els porcs, els conills, les gallines, els ocellets poca-soltes, les papallones enfaristolades, són éssers d'una normalitat sense complicació, vénen a ser com els buròcrates de la naturalesa, i qui diu els buròcrates diu els cobradors de rebuts o els guàrdies urbans». «En canvi, les bèsties nocturnes, com són les aranyes, els gripaus, els mussols, les òlibes, les rata-pinyades i altres bèsties que acostumen a tenir mala fama, són els animals més sensibles i més originals. Acostumen a tenir un punt de desguitarrament i d'absurd, però és evident que sense ells la naturalesa estaria mancada de pebre i de malícia.»
És de suposar que aquestes ratlles tan vives i imaginatives,Sagarrales va escriure de nit. I ara que els dies aniran caient, a poc a poc però inevitablement, en una foscor anticipada, hauríem de pensar si anirà creixent la inspiració creativa. La nit és una cosa molt seriosa, encara que alguns escriptors --no diré noms-- li hagin dedicat versos tan frívols com«la noche ha prendido sus claros diamantes / en el terciopelo de un cielo estival».De nit es pot dormir o treballar, però no ha de ser una excusa per fer el ridícul.
