Reforma, ¿i ara què?

La reforma de la Constitució que incorpora l'estabilitat pressupostària aprovada pel PSOE i el PP a les Corts ha generat molts dubtes pel fons i per la forma. La reforma de la Constitució de 1978 semblava fins ara impossible davant de la manca de majories suficients. La justificació de la necessitat i de la urgència (sense ni plantejar referèndum) venen donats per la imposició d'Alemanya, França i el Banc Central Europeu davant de la crisi del deute i per prevenir la intervenció.

Cal acceptar-la, doncs, més per responsabilitat que per convicció, una resignada responsabilitat, ja que no hi havia en aquest moment cap altra solució. És per això que s'havia d'haver explicat diferent i buscat un consens ampli, però també hem de deixar clar que no ens agrada i que no ens resignem a aquesta Europa sense governança sobre l'economia i la banca.

¿I ara què? Ara és l'hora de fer propostes polítiques per veure com s'articula l'estabilitat a nivell d'ingressos i despeses i es reparteix entre administracions. Ara, el PSC ha de parlar des de les conviccions per ser fidels al que som i representem, el catalanisme d'esquerres.

Primer, HEM de defensar l'harmonització fiscal a Espanya i a Catalunya per arribar a la mitjana de la UE-15, que permetria la reducció del sobreendeutament, de la dependència del crèdit, la continuïtat del suport a la reactivació econòmica i el manteniment de la política social i de la inversió.

El model fiscal vigent equival al 34% del PIB de Catalunya i Espanya, quan als països de la UE-15 és del 44% (Suècia 54%), i és més regressiu que a la resta de països dels Quinze. Paral·lelament, hem d'intensificar la lluita contra el frau fiscal en l'economia submergida i en les rendes de capital. Igualment, els socialistes hem d'impulsar a nivell europeu la taxa a les transaccions financeres de capital i la fiscalitat verda.

L'objectiu ha de ser superar en aquesta dècada el dèficit estructural social que tenen Catalunya i Espanya abans del 2020. Paral·lelament, hem de liderar les reformes necessàries en els serveis públics, les polítiques de salut, educació, serveis socials i suport a la vellesa i famílies per adaptar-los al canvis de la societat, garantint la qualitat, equitat i sostenibilitat a mitjà i llarg termini. El PSC no pot resignar-se al discurs que l'Estat del benestar és insostenible ni avalar les retallades actuals que estan iniciant un retrocés històric i més desigualtats. El PSC no vol una societat assistencialista ni de beneficència. L'austeritat i l'eficiència donen més valor als serveis finançats per un model fiscal progressiu. La prevenció decidida de l'exclusió i de la pobresa ha de ser una de les nostres prioritats en aquests moments de tantes dificultats. La cohesió, la convivència, la seguretat i la prevenció dels conflictes i de la violència són els objectius. Els socialistes hem d'establir la creació d'ocupació com la prioritat política, a través de l'economia productiva, facilitant el crèdit i la formació professional adequada.

El PSC ha d'impulsar una nova llei electoral per propiciar llistes obertes, com el model alemany, que ha de permetre als càrrecs electes representar els electors territorials i generar més dependència dels votants que de la disciplina de partit.

Finalment, el PSC ha de formular amb claredat propostes reformistes per a Espanya que passin per reformular les competències entre administracions amb la conseqüent adequació del finançament de cadascuna.

En cas contrari, el pacte PSOE-PP de reforma de la Constitució i les propostes de límit de dèficit posteriors es continuaran interpretant com una recentralització i, per tant, no la podem avalar. En la llei orgànica que caldrà aprovar posteriorment, el PSC ha de fer una proposta de límits del dèficit i de l'endeutament d'acord amb les competències de cada una de les administracions.

Igualment, ha d'impulsar una reforma de la Constitució que permeti l'evolució de l'Estat de les autonomies cap a un federalisme real: polític, fiscal, cultural i judicial. Una reforma que hauria de servir per retornar a l'Estatut aprovat el 2006 i retallat posteriorment per la sentència del Tribunal Constitucional en resposta al recurs presentat pel PP. La traslació legislativa de la reforma constitucional no pot disminuir l'autogovern de Catalunya ni limitar l'evolució del pacte fiscal a partir del 2012.

A Hores d'ara, el pacte constitucional està esquerdat i la confiança sobre l'encaix de Catalunya a Espanya és feble. O federalisme i bilateralitat, o fractura i independència. Aquesta és la disjuntiva si no es recupera el consens amb propostes com ara la reforma del Senat per convertir-lo en cambra territorial.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Així doncs, la verdadera reforma constitucional encara ha d'arribar, aquesta vegada per majoria i per consens i validada pels ciutadans en referèndum. La construcció col·lectiva del patriotisme integrador que superi els nacionalismes excloents necessita tornar el crèdit a la democràcia representativa fent-la també deliberativa. És una nova transició.

Diputada al Parlament.