El torn
Cigales i formigues europees
Quan es reformava l'Estatut de Catalunya, el PP va clamar contra tot i tothom perquè se'l deixava fora del consens. Es va advertir fins a la sacietat que s'estava fracturant l'esperit constituent i que allò tindria conseqüències greus a llarg termini. Era cert: aquell moment va ser clau, no només en l'allunyament progressiu de Catalunya, sinó també en el naixement de la reacció recentralitzadora de les dues principals forces polítiques de matriu castellana que ens ha dut a un temps polític nou. La profunditat de la crisi està servint d'excusa per a una inflexió involutiva en la construcció d'un estat complex.
Aquest mes d'agost, per modificar la Constitució, els líders del PSOE i el PP han cregut que amb els seus partits n'hi havia prou i de sobres. Han considerat un detall menor que les altres forces de l'arc parlamentari quedessin fora del consens, per modificar la llei màxima.ZapateroiRajoy, com dos ionquis en un atac de lucidesa, volen deixar fixat a la Constitució el que la seva nul·la capacitat com a governants és incapaç de garantir. En la seva agonia,Zapateroestà ajudant molt mésRajoyque aRubalcaba. Ja no ve d'aquí.
Notícies relacionadesLa paradoxa de tot plegat és que això no ens està passant per cap decisió voluntària dels espanyols, dels seus governants, sinó perquè ens ho exigeix el nucli dur d'Europa. Alemanya i el BCE que ja estan tips d'anar aguantant que uns quants països es riguin d'ells en temps de bonança i, quan ve l'hivern, vinga demanar ajut solidari. És la faula de la cigala i la formiga a escala europea.
La major part de la societat espanyola no entén per què tanta pressa. Els diputats i diputades a les corts es pensen que ells sí que ho entenen i que saben què cal fer, però no fan altra cosa que ballar, com titelles, la dansa esperpèntica de la impotència.
