De policies i lladres

Un amic que va estar a Londres durant els disturbis generats a Tottenham i que es van estendre a altres barris de la gran metròpolis m'explica que una de les coses que més li van cridar l'atenció va ser l'absència de policies al centre de la ciutat. En aquelles dates era normal;Cameronhavia ordenat un desplegament de les forces de seguretat sense precedents per contenir les revoltes. No obstant, tot i aquell aparent abandonament de les zones més turístiques de la gran capital, farcida de desenes de milers de visitants estrangers, tampoc estava a la vista cap venedor ambulant clandestí. En altres paraules, que no hi haviatop manta.

Més val no imaginar-s'ho

¿Què passaria als nostres carrers si de cop desapareguessin, encara que només fos per unes hores, els policies? Gairebé és preferible no imaginar-s'ho. Si amb una presència normal de forces de l'ordre, tots topem sense gaire dificultat amb venedors pirata, carteristes, professionals del sexe i buscavides de tota mena, no fa falta ser gaire savi per saber què seria de nosaltres sense presència uniformada als carrers.

Notícies relacionades

Un cop a càmera lenta

Imbecil·litat tipogràfica

Però l'exemple londinenc fa pensar. En la lluita contra els delinqüents, els infractors i els incívics no s'ha de confiar tot a la força de la policia i del Codi Penal. Un pot suposar que quan nombrosos organismes internacionals amonesten Espanya com a paradís, per exemple, de les descàrregues il·legals via internet no és únicament per l'escassa diligència dels vigilants. Potser hi té molt a veure que aquest és un país d'espavilats en què segueix causant admiració aquell que burla la llei. Ara els nostres governants comencen a adonar-se que, en comptes de perseguir el manter o la prostituta, s'ha d'assetjar el client. Sembla, fins i tot, que la Generalitat s'anima a multar els banyistes desobedients que, per les seves imprudències, fan que el seu rescat ens costi diners a tots.

És el que molts han anomenat rebuig social -a Euskadi coneixen prou bé aquesta expressió- el que vindrà a exercir una tasca més radical que la que fa la policia, condemnada a un etern bucle, com el gat i la rata. És l'hora de la ciutadania.