Petit observatori

Quan un llibre no és aquell llibre

2
Es llegeix en minuts

Umberto Eco alleugerirà la seva novel·laEl nom de la rosaperquè resulti «més accessible als nous lectors». Ho llegeixo en un article deQuim Monzó,que recull l'opinió dels que ho critiquen. «Consideren que és una aberració, que la novel·la ja està bé com està ara, i que el queEcodiu

-que així refrescarà el llenguatge- és una manera d'abaixar-se els pantalons davant la incapacitat lectora de la gent».

Jo crec que un llibre, novel·la o no, ofereix un text que sempre pot ser millorat, sobretot abans de publicar-lo. Després...

RecordaMonzóque Editorial Bruguera es va fer un tip de retallar i simplificar els clàssics, a veure si els joves els digerien millor. És evident que allò que digerien no tenia res a veure amb l'obra original. Amb el ritme, el llenguatge, la intenció expressiva de l'obra que «s'adaptava». És com si ens proposéssim simplificar, alleugerir o comprimir una simfonia deBeethoveno la perfecta lletra de la cançóSixteen tones. Amb la intenció que fos més fàcil per a qui volgués escoltar-ho.

No vull dir que sigui impossible millorar una obra que l'autor havia donat per acabada. Hi ha poetes que han reescrit els seus versos, pintors que han modificat les seves pintures. Han buscat el que consideraven la perfecció, però el resultat podria ser discutit.

No hi ha cap garantia que un autor sigui el millor jutge de l'obra que ha fet. Perquè li pot faltar la distància necessària per valorar-la. Està massa lligat a allò que ha escrit, hi ha dedicat tants esforços, cada frase o cada pàgina la sent tan seva, que la visió no pot deixar de ser subjectiva. En principi, els bons editors -dic els bons- i els lectors poden jutjar més serenament les qualitats o els defectes d'aquell text. Què hi sobra i què hi falta. Què s'entén i què no s'entén.

Notícies relacionades

Quan un llibre es publica i triomfa sempre és per alguna raó, i quan fracassa també. Però sovint les raons de l'èxit de la novel·la d'Umberto Econo es repeteixen en una versió infantilitzada per a ús de lectors no habituals.

¿Quin èxit popular té una versió escolar delQuixot? ¿Es pot llegir només com una novel·la d'aventures? Està molt bé corregir un llibre abans de publicar-lo, però un cop al carrer aquest llibre ja ésaquellllibre. «No la toqueu més, així és la rosa», una bonica frase d'un poeta. Permeteu-me el joc de paraules: no la toqueu més, que així ésEl nom de la rosa. Per bé i per mal.