Cadires per a tothom a Euskadi

Per fi ha parat la música a Euskadi i els partits han deixat de córrer al voltant de les cadires institucionals. Com passa cada vegada que es repeteix aquest joc, al final cada cadira té a sobre el seu cul i algú deu haver caigut de lloros a terra perquè li han retirat el seient en l'últim moment. Un d'aquests casos és el de la Diputació d'Àlaba i, si no ha provocat un escàndol mediàtic de la dimensió del que va protagonitzar el diputatTamayo,és bàsicament perquè no s'ha produït a Madrid. Euskadi és notícia si la seva història està enredada en les sigles maleïdes, però, si del que es tracta és d'un cas de bucanerisme polític, l'interès és menor.

L'elecció de diputat general alabès ha recaigut en el popularJavier de Andrésamb el suport del PSE. Els motius pels quals els socialistes bascos han decidit concedir al PP l'alcaldia de Vitòria i la diputació sense cap contraprestació ni negociació programàtica acaben sent idèntics als que va esgrimir Bildu per recolzar el candidat del PNB a diputat general alabès. És un mal indici de la política basca, que segueix configurant majories més per descart que per adhesió. Amb aquest dibuix, els dos vots d'Ezker Batua (EB) decantaven la majoria. Del procés de negociació de la versió basca d'IU amb el PNB en va acabar sortint un fiasco que ha deixat la coalició d'esquerra esquinçada, reprovada pels seus militants i a punt de ser liquidada.

El seu líder històric,Javier Madrazo,que ja ocupava un segon pla almenys formalment, abandona la militància acusat d'inspirar una negociació clientelar en la qual es barrejaven peticions de crèdit per salvar el deute i els problemes econòmics d'EB amb la demanda de 39 llocs de treball per a militants significats. El rebuig del PNB a aquests termes va precipitar la ruptura d'un principi d'acord programàtic 72 hores abans del ple i va donar lloc a un referèndum fosc, sense cens públic ni recompte visible en el qual algunes desenes de militants alabesos d'EB van optar per no recolzar el PNB i així cedir la diputació a un PP sense majoria absoluta. La denúncia d'aquests fets per part del diputat sortint,Xabier Agirre,en seu foral ha causat un escàndol que s'ha carregat el poc que quedava unit a la plataforma d'esquerra. El seu coordinador general,Mikel Arana,ha demanat dimissions i investigació interna dels fets, i ja abans de l'escàndol va anunciar una reafiliació general que a la pràctica dóna per morta la base social de la coalició.

Àlaba queda així amb un altre Govern en minoria i el partit frontissa, desautoritzant des del seu òrgan executiu fins als seus representants a les juntes. Aquesta situació de minoria és la senya d'identitat de les institucions basques. Al final, hi ha hagut cadires per a tothom, però ningú disposa de capacitat per tirar endavant les seves propostes en solitari. En aquest estrany estat de coses, comencen a sorgir possibilitats fins fa poc temps impensables de conjunció d'estratègies. Els missatges sobre política fiscal que el diputat general guipuscoà de Bildu,Martin Garitano, ha compassat als plantejaments que ellehendakariPatxi Lópezha deixat veure obren una via de trobada en el futur. Tots dos inclouen una reforma del model fiscal amb línies mestres similars, i als dos costats hi ha hagut veus que han considerat que aquest punt de trobada s'ha de substanciar.

Juga en contra seu el factor temps. L'esquerra independentista radical no vol substanciar en un acord fiscal amb el PSE els punts de coincidència mentre no estigui representada al Parlament basc. El seu objectiu és restar el poder foral en matèria fiscal i consolidar un model centralitzat a través del Parlament com a fòrum legislatiu. Aquest naturalitza la capacitat normativa en les juntes generals de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba i l'harmonitza a través de l'Òrgan de Coordinació Tributària que les tres comparteixen amb el Govern basc.

A la pràctica, aquesta estratègia implica no emprendre el debat fiscal fins dins de dos anys, quan les eleccions autonòmiques basques puguin obrir la porta del Parlament de Vitòria a Bildu, Sortu o qualsevol de les formes que l'independentisme pugui adquirir. En això discrepa amb les necessitats dellehendakari, que té una segona meitat de legislatura incerta, encara que recolzat pel PP basc, almenys mentre no hi hagi un relleu a la Moncloa que podria alimentar les veus que animen el socialisme a buscar aliats ideològicament menys enfrontats.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Finalment, el PNB paeix la pèrdua d'Àlaba entre el greuge i la preocupació. El seu poder foral s'ha limitat a Biscaia i corre el risc d'assistir a aliances de conveniència contra els seus interessos mentre pateix en primera persona el degoteig de desencant electoral a favor d'una dreta més populista i una esquerra més reactiva. La seva confiança es diposita en el fet que es desinfli l'efecte Bildu quan els seus plantejaments més absoluts topin amb les limitacions reals de la gestió. L'activitat institucional de l'esquerraabertzaleacabarà fent-lo copartícip de la seva pròpia quota de desencant.

Periodista.