Tots som Parlament

Dimecres al matí va ser un matí trist, molt trist, per a la democràcia, per a Catalunya i per a les seves institucions. Ja vaig tenir ocasió d'expressar, en veu alta, el rebuig rotund i unànime del Parlament de Catalunya davant l'intent d'impedir per la força que se celebrés la nostra sessió plenària. Moltes veus també s'hi han pronunciat, i ho han fet de manera inequívoca i uniforme. Tanmateix, i a més de defensar novament que hi hagi fermesa a l'hora de combatre i perseguir els fets violents, vull insistir en una circumstància que, per la seva obvietat, sovint no es valora prou, ni prou bé: totes i tots som Parlament de Catalunya, l'autogovern pertany a tothom. Per això, podem afirmar, amb la gravetat que el moment reclama, que dimecres no es va intentar agredir, violentar o sabotejar el Parlament, sinó el poble català, el qual representem. Dimecres van pretendre atacar la línia de flotació de la nostra democràcia, del nostre autogovern, de les nostres llibertats. I això en cap cas pot quedar impune.

No tinc cap mena de dubte que, tots plegats, en traurem les conseqüències pertinents, i que n'haurem après la lliçó. L'escenari després de la tempesta no pot estar marcat per la desolació ni per l'atordiment, perquè hem de concentrar els esforços i les energies a mirar endavant, a ser proactius, prioritzar la recerca lúcida i serena de sortides d'una situació social i econòmica complicada, i que és especialment crítica per a moltes persones i moltes famílies d'arreu del país.

No té cap sentit, des del meu punt de vista, que ens recreem en la lamentació. Els demòcrates no ens ho podem permetre, perquè no partim de zero, perquè hi ha molta feina feta, amb molt esforç i per molta gent. Al contrari, els esdeveniments que hem viscut han de ser un esperó per acostar, encara més, el Parlament a la societat catalana, insistint en moltes línies de treball que han estat prou encertades, i entre les quals vull destacar l'obertura del Parlament a les noves tecnologies, o les visites al Palau del Parlament de tantes escoles d'arreu de Catalunya, per conèixer de primera mà la institució i la tasca parlamentària. Entenc que resulta bàsic, en aquest sentit, que perseverem en la línia de difondre els valors democràtics i la realitat de l'autogovern, sobretot entre les persones joves.

Tots plegats, com a ciutadans i ciutadanes, hem de valorar, pel que és, la política (i, més concretament, l'activitat parlamentària), sense banalitzar-la ni sacralitzar-la. Aquest punt mig ens obliga a ser autoexigents, a mostrar sensibilitat davant les reivindicacions i les inquietuds de persones i de col·lectius, que hem de saber canalitzar eficaçment. D'altra banda, convé perfeccionar els mecanismes de la representació democràtica i, alhora, millorar els mecanismes de participació ciutadana, perquè ningú no es pugui sentir exclòs del joc democràtic.

Aquest darrer ple també ha propiciat missatges positius, esperançadors, i n'hi ha hagut un de ben destacable: la cohesió política, sense fissures, a l'entorn de la institució parlamentària i de la seva integritat. Crec que hem sabut transmetre una resposta unànime de normalitat democràtica davant l'agressió frontal que va patir el Parlament de Catalunya. I aquesta resposta ha tingut una bona acollida al si de la societat catalana, de la qual ens han arribat diverses mostres d'escalf i de suport. En tot cas, queda prou clar que la nostra democràcia, que és millorable, és, però, prou valuosa perquè ens permetem el luxe de qüestionar-la sistemàticament i d'una manera destructiva, de la mateixa manera que la convivència, un dels patrimonis més preuats del poble de Catalunya, és massa fràgil perquè hi juguem alegrement.

Ahir, en el marc del ple, vàrem presenciar l'homenatge emocionat a l'exdiputatJordi Solé Tura,una persona de cultura, de diàleg, un demòcrata. Pensant en ell i en la seva trajectòria vital de lluita per les llibertats, pensant també en tot el que ha passat durant aquests dies, el missatge resulta clar: el conformisme, ja sigui del que pensa que tot està prou bé com del que pensa que tot està massa malament, esdevé el nostre pitjor enemic. Cal anar sempre més enllà. El Parlament és l'eina per a aquest créixer col·lectiu, n'és el marc privilegiat.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Més que mai, tots som Parlament, tots estem cridats a integrar les virtuts del parlamentarisme en la vida quotidiana. I ho hem de fer per un triple imperatiu moral: per homenatjar els qui, com enSolé Tura,ens han precedit i han consagrat la seva vida a assolir la llibertat i la democràcia, per millorar el nostre present, que ens interpel·la amb urgència, i per construir el nostre futur compartit, que no es basteix des de la indignació permanent ni des de la rancúnia, sinó amb serenor, il·lusió i esperança.

Presidenta del Parlament de Catalunya.