Per una millor governança de la por

Al'era d'internet 2.0, les alertes sanitàries esdevenen globals en qüestió de minuts i són objecte d'un seguiment instantani, difícilment compatible amb les previsibles incerteses en l'explicació immediata de les seves causes, i encara menys amb l'adopció de mesures cautelars o correctores proporcionals al risc objectiu. La Babèlia contemporània i quotidiana, on qualsevol informació o opinió lluita per als seus efímers «minuts de glòria» -seguint l'expressió d'Andy Warhol- és el caldo de cultiu on creix i es multiplica a gran velocitat la por i l'angoixa. I també, de manera estretament relacionada, la inconsistència, la contradicció i, finalment, la desconfiança.

Alguns governants, empesos per l'obligació de restaurar amb rapidesa la confiança, busquen, de vegades en absència de prou evidència sobre el què i el com d'un brot, d'una epidèmia o d'un risc emergent per a la salut, respostes i actuacions més properes a l'èpica gesticuladora que a la raó serena i sistemàtica. Les actuacions en el cas de la pandèmia gripal i, aquests dies, en el brot d'E. colia Alemanya, en són una il·lustració prou eloqüent. En els dos casos, els missatges i les actuacions de les autoritats sanitàries han estat considerats per molts com a injustificats, inconsistents o desproporcionats. L'explicació d'aquesta valoració negativa no s'ha de buscar tant en l'absència de capacitats tècniques o científiques en suport a la gestió d'aquests episodis, com en la feblesa dels models de governança de la gestió dels riscos globals per a la salut.

Governar el risc suposa el reconeixement que, més enllà de les capacitats tècniques, hi ha un nivell clau dels poders públics que té la responsabilitat d'articular les percepcions i les expectatives de la població (individus, comunitats, sectors econòmics i socials) respecte als perills i als riscos per a la seva salut amb el millor coneixement científic disponible, per tal de posar en marxa aquelles actuacions que, de manera ràpida, resolutiva i socialment acceptable, eliminin o, si no hi ha cap més remei, minimitzin aquest risc. I tot això en un context de «societat més oberta que mai» (parafrasejant la visió deBergson), que fa de la transparència i del rendiment de comptes l'antídot contra el paternalisme i l'autoritarisme. Tot un repte.

Per això, les estratègies de bon govern dels riscos per a la salut passen per enfortir almenys cinc aspectes clau:1. La socialització del risc, percebut o objectiu, que afavoreixi la divulgació i el debat documentat sobre la seva avaluació -i els límits d'aquesta-, la seva contextualització, els seus costos i la seva acceptabilitat.2.L'adopció de criteris de gestió que contribueixin a diferenciar una alerta d'una alarma, i una emergència d'una crisi.3.La disponibilitat de serveis i d'agències de salut pública locals, regionals, estatals i transnacionals, adequadament dotats i preparats, i amb una coordinació àgil i permanent.4. La posada en marxa -començant per la Unió Europea- d'un fòrum executiu multilateral de salut pública que ajusti, de manera amplament participada, les respostes de les institucions i les doti de consistència, proporcionalitat i credibilitat, evitant, i si cal penalitzant, les actuacions unilaterals, localistes o simplement irresponsables.5.Potenciar les polítiques d'anticipació i de recuperació del funcionament social (la denominadaresiliència) davant de l'impacte dels riscos emergents globals, com els derivats del canvi climàtic, els moviments demogràfics, les malalties transmissibles o la contaminació ambiental.

Això suposa extreure i compartir les lliçons de les experiències d'èxit -que n'hi ha moltes-, com també dels fracassos en la gestió de les «amenaces de la vida diària» per a la nostra salut. En definitiva, es tracta de governar la por amb responsabilitat, i això vol dir actuar (o no) amb les millors decisions que la incertesa permeti, amb i per a les persones, totes fonamentals per al manteniment de la confiança col·lectiva.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Confio que aquestes consideracions puguin ser d'utilitat per al debat actual al Parlament espanyol del projecte de llei general de salut pública, una llei sens dubte necessària i oportuna per a una millor governança de la por (¡i de la por de la por!). Cap país ni regió no està lliure d'haver de fer-hi front en un moment o altre. A Catalunya, la llei de salut pública aprovada per unanimitat el 2009 i la imminent posada en marxa de l'Agència de Salut Pública són instruments clau per afavorir una governança anticipativa, participativa i resolutiva dels riscos sanitaris, a través de la prevenció, la protecció i la vigilància de la salut, i contribueixen -de manera silenciosa, invisible i segurament poc heroica- a la confiança i la seguretat de tots. No podem oblidar que la vida és irremeiablement «una malaltia mortal», però cal recordar també, amb les paraules d'un dels personatges de Nèmesi,l'última novel·la dePhilip Rothsobre un brot de poliomielitis, que «fomentar menys por, aquesta és la teva feina i la meva». És la de tothom, em permeto postil·lar.

Metge. Director general de Salut Pública de la Generalitat.