Les rates tornen a Hamelín

Allà on n'hi ha hagut sempre en queda. ¿Se'n recorden del conte dels germansGrimm? ¿Aquella faula sobre un músic que gràcies a la tonada de la seva flauta es va endur una plaga de rosegadors que empestava la població? Doncs em penso que han tornat.

Segons informava aquesta setmana passada elCorriere della Sera, a Hamelín acaba d'obrir un hotel en un edifici que antigament havia estat una presó nazi on s'hi torturava i assassinava: 474 persones hi van morir a mans dels homes deHitler. L'establiment, per assegurar-se la clientela, ofereix ara una proposta insòlita i indignant. Resulta que per 44 euros, tot inclòs excepte l'execució, permet a qui s'hi allotja reviure les tortures, els abusos i les vexacions que els nazis infligien als presoners. Es veu que els turistes hi acudeixen en massa, segons aquest rotatiu italià. I això em genera un grapat d'interrogants.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Em pregunto no només què porta els propietaris de l'hotel a oferir una inciativa que no té nom perqué és ofensiva i obscena, sinó què porta els turistes a voler passar per aquesta experiència. Hi ha altres maneres de fer reviure la memòria històrica. ¿Cal arribar a aquests extrems? ¿A què treu cap utilitzar el sofriment de les víctimes per fer-ne negoci o per pur oci?

La resposta no la tinc però una possible explicació la vaig trobar l'altre dia mentre llegia una entrevista aRaül Gallego. Gallegoés un videoperiodista català que ha guanyat el premi Miguel Gil Moreno i Royal TV Society. A través de la seva càmera,Gallegoha vist el millor i, sobretot, el pitjor de l'ésser humà a Palestina, a l'Iraq, al Pakistan, a l'Afganistan o a Bangladesh, per exemple, i estic segur que sap de què parla quan diu que com més volta pel món més convençut està que en essència els éssers humans som iguals. Ja sé que no es pot anar contra la realitat, però el que passa amb aquest hotel de Hamelín ens hauria de fer pensar que no anem bé.