Tornar per nous estímuls

Mesos abans que li concedissin, la setmana passada, el Premi de la Crítica Serra d'Or, l'escriptorMiquel Pairolíva ser llargament entrevistat al setmanariPresència. Celebro que li hagin donat aquest premi, per la qualitat de la seva prosa i perquè no forma part de la societat literària. Una vegada el vaig visitar a la seva casa de Quart, a prop de Girona, en companyia de l'editora que aleshores compartíem, i vam descobrir que l'escriptor vivia amb una mare molt discreta i afectuosa. Feia una tarda solar i quieta, i vam passejar una mica pel seu hort.

El premi ha estat per a aquest escriptor mig amagat a Quart. I com quePairolísempre m'ha interessat, fa quatre mesos, vaig retallar aquella entrevista. I entre les coses que hi diu, m'aturo en aquesta: «A banda de no viatjar gaire, m'inclino a tornar a llocs on ja he estat».

Quan treballava alDiari de Barcelonal'havien enviat a Alemanya i a d'altres països, però sembla que anar molt amunt i avall no era la seva vocació. El que li agradava més, diu, era tornar a veure el que ja havia vist. Ho entenc. Potser quan jo no tenia tants anys com ara -el nostreJosep Pla,amicMiquel, hauria dit «una edat escandalosa»- no hauria estat gaire d'acord amb tu. He conegut molts països i ciutats, però d'un temps ençà comparteixo la teva tendència: reveure. Segur que hi ha molts llocs interessants per descobrir, i m'agradaria arribar-m'hi. Però només ho penso. A l'hora de la veritat, voldria tornar a Escòcia, a Bolonya, a algunes ciutats de Bèlgica, a París i a Londres.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

Encara que siguis més jove,Pairolí,l'impuls és el mateix: explorar sense partir de zero, alimentar el passat amb el present i el present amb el passat, descobrir cada vegada nous matisos, nous estímuls en allò que ja es coneix. No es tracta d'anar canviant de pis, sinó de trobar més vida a cada racó de la casa. I voler tornar a aquella ciutat o a aquell paisatge no és un acte d'enyorança. En castellà s'ha dit:«¡Cualquier tiempo pasado fue mejor!». No hi estic d'acord. El millor és el present. Tornar a caminar per la Terra Alta m'agradaria molt, però no per reviure aquelles estranyes hores a la Fontcalda, sinó per viure altres experiències en aquell lloc.

Les ciutats i els paisatges que un dia ens van seduir no són postals, una fotografia fixada per sempre des d'un sol angle. Hi tornarem per mirar des d'altres angles. I cada vegada que tornem a Venècia arribarem a una altra Venècia. Com cada dia arribem a un dia nou.