Un escenari conegut

Que la lluita antiterrorista ha deixat de ser una qüestió d'Estat és evident. Que ho hagi estat alguna vegada per al PP resulta més que qüestionable. Per descomptat, no prou per renunciar a utilitzar-la com un actiu electoral més. Assistim a una campanya d'agitació amb què substanciar l'evident estratègia de desgast sobre el ministre de l'Interior i eventual precandidat socialista. L'exemple més recent n'és l'excarceració dels etarresSagarduiiTroitiño.

El PP ha recorregut al manual i ha rescatat de l'oblit la teoria de la negociació del Govern socialista amb ETA per donar ànims a una campanya de manifestacions orquestrada al carrer de Génova mitjançant la seva corretja de transmissió amb certes organitzacions de víctimes del terrorisme. Una campanya que plou sobre terreny fèrtil en l'ànim de la societat espanyola, que ha assistit els últims anys a tot menys a una anàlisi profunda i desinteressada sobre la millor manera d'acabar amb el terrorisme. En aquest punt demano perdó d'entrada perquè em disposo a caure en l'arrogància d'autocitar un article que aquest diari va tenir l'amabilitat de publicar-me en aquestes mateixes pàgines l'agost passat. No intento estalviar-me unes línies de feina ni anar de profeta, perquè, en realitat, el que pretén assenyalar l'exercici és fins a quin punt les estratègies del PP són repetides i recurrents quan els seus interessos així ho reclamen.

El text es titulavaDispersar el debat antiterroristai en el contingut, relatiu a l'acostament penitenciari a Euskadi de l'etarraIdoia López Riaño,s'hi anticipava el següent: «El soroll que s'acosta no sembla tampoc que estigui causat per una verdadera convicció que l'estratègia del Govern hagi de variar en relació amb la lluita antiterrorista. No hi ha una expectativa de negociació ni ningú, més enllà deJaime Mayor Orejades del seu exili europeu, sosté un discurs semblant. Però sí que està en el temps de revaloritzar-se aquell actiu que va ser mesos enrere la seva extemporània denúncia d'una nova negociació en preparació i que el PP no va acabar d'enterrar amb més que un tímid i molt mesurat desmarcatge de Génova protagonitzat més pels silencis».

Avui aquells silencis ja s'han valorat iMayor Oreja, AcebesiAznarcomparteixen capçaleres de manifestacions i reactiven un discurs que, aquesta vegada sí, és el de la direcció dels populars. La significació deMaría Dolores de Cospedal iFederico Trilloa l'hora d'utilitzar l'argumentari contra el Govern socialista pels alliberaments deSagarduiiTroitiñono serà aquesta vegada compensada per les paraules dels populars bascos, que fins ara han anat sortint al pas d'aquesta estratègia per boca del president,Antonio Basagoiti,i del secretari general,Iñaki Oyarzábal.Si fa un any el que subscriu es temia que la cosa anés a més, avui el monstre ja es passeja pels carrers: «El pitjor escenari, per com seria de costós políticament i pel que tindria de bucle sobre experiències prou conegudes, seria una campanya de pressió arbitrada pel PP i amb les associacions de víctimes a primera línia del retret».

A l'empara d'una assentada línia de pensament acrítica es tallen en lletres d'or arguments que es redueixen a l'absurd en si mateixos. ATrillose li ha sentit advertir que mitjançant la fórmula del recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC), que és la via per la qualTroitiñova sortir al carrer, es pretén desactivar l'anomenadadoctrina Parot, que allarga el compliment de penes dels membres d'ETA. Se l'ha sentit fins i tot qualificar de «vergonya» que el TC empari els drets dels terroristes. El mínim rigor en l'anàlisi d'aquest argumentari hauria d'escandalitzar, perquè sembla que el TC s'ha passat a l'enemic en el moment en què decideix que els principis que defensa, que no són altres que els drets i les llibertats de la Constitució del 1978, no han d'estar supeditats a una determinada interpretacióad hominemdel compliment de condemnes, sinó al revés. ¿Ladoctrina Paroto qualsevol altra pràctica política o jurídica està per sobre de la Carta Magna? El sentit comú diria que no, una altra cosa és que aquests temps siguin propicis perquè s'escolti la seva veu. La reacció del Tribunal Suprem, instruint l'Audiència Nacional en sentit contrari a la doctrina del TC, i la d'aquesta acatant-lo és d'una magnitud tan gran que aprofundeix una pugna entre estaments judicials que els debilita.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El moment polític és lamentable perquè no hi ha debat sobre barbaritats que ho són en termes de fonaments democràtics, però que creixen a l'empara d'un furor llançat al carrer. Un furor que oculta un nacionalisme apocalíptic disfressat de grans valors històrics que exigeix a crits la desaparició política de qualsevol altre discurs alternatiu. Aquesta és la dreta que lamenta haver guanyat una guerra fa 70 anys per avui estar així. Com hem arribat fins aquí mereix una reflexió autocrítica, però els objectius d'aquesta línia d'acció de la dreta ja estan clars i són els nacionalismes perifèrics i el pensament progressista espanyol. El que concep el país en termes de descentralització, de reconeixement plurinacional i consens entre iguals. El que està emmordassat amb el drap d'ETA.

*Periodista.