Al llibre, allò que és seu

Després de 57 anys de participar en la festa del llibre de Sant Jordi, la d'aquest any la celebraré a Girona.

La meva experiència barcelonina és molt llarga, i el canvi m'encurioseix. Perquè després de Barcelona i Madrid, em diuen que el tercer lloc de venda de llibres de tot l'Estat l'ocupa la demarcació de Girona, on a més de la capital hi ha Figueres, Banyoles, Olot i altres poblacions lectores. Després de passar el matí al carrer, me n'aniré a l'hotel Empordà a recuperar forces.

¿Enyoraré la companyia d'alguns lectors habituals? Potser em sorprendrà no veure la magnífica però incòmoda onada humana en què s'ha convertit últimament la Rambla de Catlaunya el dia de Sant Jordi. Però el que penso és que el Dia del Llibre no hauria de coincidir mai amb un dissabte o un diumenge. Si parlem de llibres, i no de commemoracions, els dies més adequats serien els més vulgars de la setmana. Aleshores el llibre tindria -en un dilluns o dia de feina- el protagonisme que necessita.

En aquests últims anys s'ha produït un fenomen que dubto que sigui oportú. Cada vegada més, entitats culturals, socials, polítiques i comercials han decidit organitzar per Sant Jordi una sèrie de celebracions, conferències i actes diversos. Són iniciatives molt vàlides que s'organitzen a l'empara de la popularitat de Sant Jordi. La bona intenció és indiscutible, però em sembla que l'ideal és que se celebrin uns dies abans o uns dies després.

De Dia del Llibre només n'hi ha un a l'any, i té una data fixada. I una identitat molt marcada: roses i llibres. I un fenomen extrordinari, que és la presència de tanta gent al carrer. És una festa pública.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

Alguns anys m'hauria agradat assistir a un acte convocat a la una del migdia o les set del vespre, però no he pogut fer-ho perquè tenia compromisos amb les parades dels llibreters. Em diran que això és un problema meu, i és cert, i que a Barcelona hi ha una immensa majoria de ciutadans que no són -encara- escriptors. D'acord. Però la meva idea és que no convé «inflar» o atapeir el Dia de Sant Jordi, entès com a Dia del Llibre, més enllà del que no sigui un acte solemne i institucional, ja que Sant Jordi és el patró de Catalunya.

Algú ja ha començat a establir una Setmana de Sant Jordi. No em sembla una mala idea. Les entitats diverses podrien «activar» durant aquella setmana una sèrie d'ofertes. I el 23 d'abril seria realment el Dia del Llibre.