ETA i la discòrdia

La marxa madrilenya contra ETA del dia 9 es va convertir en una manifestació contra el Govern, segons va poder constatar tothom que assistís a l'acte o que el presenciés per televisió. Es tractava -havien dit els organitzadors, associacions de víctimes, impulsats pel Partit Popular- d'una «manifestació preventiva», encaminada a pressionar el Govern perquè no estalviï esforços a l'hora d'impedir que l'esquerra radical estigui present a les eleccions del 22 de maig. Paradoxalment, l'exhibició va tenir lloc després que la Sala del 61 del Tribunal Suprem, a instàncies de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat -és a dir, del Govern-, rebutgés per una mínima diferència -nou vots contra set- la legalització de Sortu, i el mateix dia que es reunien formalment el ministre de l'Interior i el conseller de l'Interior de l'Executiu basc per prendre les mesures que facin impossible que, malgrat tot, els activistes provinents de Batasuna es colin a les institucions camuflats a les llistes de Bildu, la coalició independentista encapçalada per Eusko Alkartasuna. La més recent detenció de dos etarres a França després que ferissin un gendarme sens dubte potencia les tesis dels que pensen que encara resultaria imprudent la legalització.

Aquesta animositat en l'oposició conservadora i en les associacions de víctimes afins envers el Govern socialista prové manifestament delprocés de paude la legislatura anterior, infeliçment fracassat. Aquell legítim intent de posar fi a la violència independentista per vies polítiques, que ja va ser assajat amb anterioritat perSuárez, GonzáleziAznaren episodis semblants, va ser tergiversat a consciència amb el pretext infundat que es posava a la venda la dignitat de l'Estat i va servir d'argument per mantenir durant la legislatura un clima de crispació sense precedents en l'etapa democràtica.

Aquella estratègia sorollosa, que va fer saltar pels aires qualsevol indici de consens antiterrorista, no va servir de res al PP, que va tornar a perdre les eleccions el 2008. I el juliol d'aquell any,Rajoy es va avenir a un acord ambZapateroen matèria antiterrorista, molt concís i merament verbal, que és el que encara està teòricament en vigor. L'acord es basava en cinc principis -unitat dels demòcrates, suport a les víctimes, cooperació internacional, confiança en l'Estat de dret i suport als cossos i forces de seguretat de l'Estat- i, en primera instància, incloïa dues actuacions concretes: instar les administracions a retirar els símbols que enaltissin els terroristes i procedir a una reforma legal perquè aquests satisfacin íntegrament les seves responsabilitats civils.

Aquell consens, que en realitat abonava la idea que el terrorisme s'havia de treure de la confrontació partidària, va fer possible el pacte PP-PSOE del qual va emergir, després de les eleccions autonòmiques del 2009, el Govern basc monocolor del PSE-PSOE encapçalat perPatxi Lópezi secundat generosament pel PP basc ambAntonio Basagoitial capdavant. Després de tres dècades de reconcentració nacionalista i passades les vicissituds forasenyades delplaIbarretxe, l'alternança a Euskadi s'imposava per raons profilàctiques, de salubritat pública.

Però ha irromput en escena elcas Faisán,un episodi de discreta rellevància objectiva que, a part d'atiar les cendres mal apagades del procés de pau -i les hostilitats africanes desfermades llavors-, permet als sectors més recalcitrants del món conservador posar el focus sobreRubalcaba,ministre de l'Interior llavors i ara, i avui vicepresident del Govern i, segons es diu, possible candidat a encapçalar la llista del PSOE en les generals que vénen. Aquest episodi vidriós, que fa referència a un error de la fallida negociació amb ETA, i que després va ser solucionat, és referent del rearmament verbal i polític de l'integrisme reaccionari que encara sosté diverses teories de la conspiració, i entre elles la que diu que el Govern està negociant febrilment amb ETA, furgant en els fems dels malfactors. Una conspiració que sens dubte estava en la gènesi de l'esmentada mobilització del dia 9.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Feliçment,Rajoyno va estar en aquesta manifestació, cosa que, en una formació tan fortament presidencialista, permet pensar que el líder del PP considera un valor superior el consens antiterrorista que per ara assegura la preservació de l'estabilitat del Govern basc, que està desenvolupant una magnífica tasca pedagògica i de sanejament d'unes estructures conformades pel clientelisme nacionalista. Amb tot, la situació no és tranquil·litzadora, i pren cos la sensació que l'experiència basca, aquesta constatació brillant a Euskadi que no hi ha una única política possible, està en decadència, ja que no aconseguirà superar les tempestes preelectorals ni la gruixuda confrontació que es disposen a mantenir PP i PSOE. Si fos així, s'hauria de reconèixer amb melancolia que ETA, a punt de la seva consumpció física i política, podria presumir d'haver guanyat l'última batalla.

Periodista.