Idees per a un canvi per l'esquerra

La paraulacanvisempre ha tingut una forta dosi de fascinació per a l'esquerra, ja que al subsòl del seu pensament col·lectiu significa l'esperança de progrés i d'igualtat. El 1981,FrançoisMitterrandva guanyar la presidència amb l'eslògan transformadorLa força tranquil·la, i el 1982Felipe Gonzálezva vèncer de forma aclaparadora sota el lemaPel canvi. Ara el Partit Socialista francès ha presentat una plataforma d'idees per vèncer en les eleccions presidencials de l'any que ve amb el nom d'El canvi.Es tracta d'un catàleg bastant desordenat de propostes que el candidat que resulti elegit en les pròximes primàries ha d'acceptar, malgrat que després les cuini amb les seves salses personals. Segons sembla, es presentaran quatre candidats de perfils bastant diferents, entre ells l'actual director del Fons Monetari Internacional,Dominique Strauss-Kahn, a qui de moment les enquestes donen com a favorit. L'objectiu final d'aquesta plataforma d'idees, a part d'aconseguir la presidència com a condició indispensable, és fer sortir França del paisatge desolador en què l'ha ficatSarkozy.

La radiografia de la realitat social francesa espanta, igual que la d'altres realitats europees, començant per la nostra. Amb motiu de la presentació del projecte socialista, s'ha repetit el catàleg de mals que sobre la població ha causat i està causant la crisi derivada del festí del neoliberalisme radical. En aquest catàleg citen: tancament d'empreses, acomiadaments, atur, més augment de l'atur, precarietat, pobresa, provocador creixement de les desigualtats, abandonament dels serveis públics a l'ensenyament, els hospitals i els transports. I segueixen: remuneracions escandaloses dels gestors de les empreses financeres que ens han portat a la fallida, pressió sobre les remuneracions dels treballadors, especulació sobre el deute dels estats… És possible que tot això els soni, i dit amb un to més pròxim i més estrident, entre nosaltres. Són majoria els analistes que veuen en aquest quadro de desolacions el creixement espectacular de la ultradreta del Front Nacional, liderat perMarine Le Pen. Els jocs deSarkozyamb la xenofòbia no han afavorit els seus interessos, sinó els deMarine.Els originals sempre han estat més ben valorats que les còpies.

Entre les propostes més importants dels socialistes per sortir d'aquest remolí que els ofega es poden citar: la creació de 300.000 llocs de treball per a joves recolzats per l'Estat, impostos sobre els beneficis de les petroleres, gravàmens sobre el capital, impostos sobre les conflictivesstock options,limitar els salaris dels alts directius de les empreses públiques o de les participades amb capital públic, presència dels assalariats als consells d'administració i estudiar la reimplantació de la jubilació als 60 anys establerta a l'època deMitterrand.En el clima de por a l'energia nuclear que ha provocat la catàstrofe de Fukushima, aposten pel desenvolupament de les energies renovables per reduir la dependència de les nuclears. Entre tots els punts vull ressaltar l'anunci de la creació d'una banca pública d'inversions.

He SABUT que s'havia introduït aquest assumpte per pressions deStrauss-Kahnamb l'objectiu de trencar a través d'aquest banc l'hegemonia del sistema financer i la dictadura voraç dels mercats. Ell coneix molt bé aquest món dels mercats, no en va és el director de l'FMI, i curiosament fa uns dies va pronunciar una conferència molt crítica amb l'actual model econòmic a la Universitat George Washington de la capital nord-americana. Va sostenir que la crisi ha devastat els fonaments intel·lectuals de l'ordre econòmic mundial perquè es basaven en el principi segons el qual la desregulació dels mercats i les privatitzacions podien desencadenar el creixement i la prosperitat, però no ha anat així, sinó que han generat profundes desigualtats que poden desembocar en alteracions socials. També va al·ludir als cignes negres que neden als llacs de l'economia mundial. Va proposar que en el disseny del nou marc econòmic per a un món nou l'Estat controli els mercats i no al revés. Necessitem, va sentenciar, una nova forma de mundialització, una mundialització amb una cara més humana.

El VAIG LLEGIR tot, i el deStrauss-Kahnem va semblar fantàstic, però ¿qui li posa i com el cascavell al gat? ¿Com alliberar-nos del cinturó que ens oprimeix i que ens demanen que seguim estrenyent? ¿Com podem sortir de l'estany on neden els cignes negres? Veiem com han devorat Portugal d'una forma sistemàtica i atroç, encara que, tot s'ha de dir, amb l'esforçada col·laboració dels polítics portuguesos.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El plantejament dels socialistes francesos ha estat rebut amb divisió d'opinions. La dreta va dir que era com un arbre de Nadal carregat de regals impossibles. A les xarxes socials, dominades pels joves, es defensa que la nova revolució dins de la democràcia és la d'aconseguir quotes més grans de justícia i igualtat que ens portin a una llibertat més gran.

Periodista.