Petit observatori
El difícil art de l'emoció
És habitual trobar gent que diu «és que jo sóc molt emotiu», o emotiva. I com que l'emoció té prestigi, alguns la simulen, perquè, si no, podríem ser considerats insensibles, una desqualificació que ningú vol acceptar. DeiaJosep Pla que havia posat en tot el que havia escrit «una afectació d'insensibilitat perfectament deliberada». Com a persona no el vaig conèixer prou, però com a escriptor no es presentava mai commogut. Podia admirar una posta de sol, però no utilitzava un llenguatge commovedor.
Bastants dels aspirants a escriptor, que encara no han publicat res, és freqüent que juguin amb frases explícitament emotives. Potser perquè, per a ells, el fet d'escriure ja és emocionant. És amb el temps que podran aprendre a esborrar sentimentalismes i confessions d'emocions pròpies. Amb la presentació d'emocions pròpies l'escriptura tendeix al tòpic, només algú molt expert és capaç d'exposar sentiments propis sense estovar el llenguatge.
Al meu entendre, l'emoció l'ha de posar el lector, l'espectador, el contemplador. És evident que l'autor de l'obra ha de dominar una tècnica perquè el lector s'emocioni, si és això el que vol. Una tècnica basada en la sobrietat expressiva, en la malícia professional d'una subtil estimulació. Ja he dit que escrivia amb una «afectació d'insensibilitat deliberada». El principiant, en canvi, es deixa seduir per la possibilitat d'emocionar.
Em diran que algunes pel·lícules, algunes cançons, algunes proses perdrien molt si no aconseguissin provocar emocions. És indiscutiblement cert. Però he dit a consciènciaprovocar. Qui s'ha d'emocionar és el lector o qui escolta música. I l'emoció més profunda és la que l'autorfabricaamb intel·ligència.
La cantant d'òpera, que ja ha cantat moltes vegades aquella obra, no es pot pretendre que s'emocioni de debò quan interpreta aquella ària romàntica. El que ha posat en joc, per emocionar els altres, és una atenta observació de com és rebuda la seva interpretació. Aquella especial inflexió d'una frase musical és el producte de la reflexió. Ni pot excedir-se en l'expressió d'emotivitat ni pot mostrar-la de manera insuficient.
En la vida personal, cadascú té una manera pròpia de manifestar les seves emocions. En l'ofici literari o artístic, l'emoció neix del punt just.Pladiu que mantenir l'emoció, amb una ploma a la mà, durant 10 minuts només es pot aconseguir amb uns sentiments ficticis. Penso que té raó.
