Petit observatori
Els 'uns' d'aquell Rusiñol
Era fa 150 anys del naixement deSantiago Rusiñol.I 80 de la seva mort. Va néixer en un any acabat amb el número 1 (1861) i va morir en un any que també acabava en 1 (1931). Em sembla que aquesta coinciència encaixa més amb el nom de la botiga de la seva comèdia: La Puntual.
En sé poca cosa, ho confesso, d'aquest personatge barceloní que en el seu temps va ser força popular. Un home del qual s'han explicat fets pintorescos, com que en un mercat es posés a vendre duros a quatre pessetes i que fes una volta per Catalunya en carro. Si es té en compte que pertanyia a l'alta burgesia catalana, és fàcil dir que era un excèntric.
L'Enciclopèdia Catalanael defineix com una suma: «Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista». Potser podria afegir-s'hi: solitari i trist, sobretot quan ja era gran. Perquè quan va tornar de la seva primera estada a París, diuen que va explicar més o menys això: «No m'he banyat cap dia, la banyera tenia tantes aixetes que em feia por que, si en tocava una, tot s'inundés».
Josep Plava escriure un text llarg i molt interessant sobreRusiñol,on tenen un cert paper les notes que el pintorUtrillova deixar inèdites. Un fill d'Utrillova acusarPla de plagi. És sabut que l'escriptor empordanès utilitzava materials provinents d'altres persones, sobretot quan construïa retrats. Però s'ha de reconèixer la traça dePlaper crear, amb ajuda o sense ajuda, una visió molt suggestiva de qualsevol personatge.
DeRusiñolen sé molt poca cosa. Quan començava a obrir els ulls a la literatura,Rusiñolja era mort. Vaig assistir a un parell de representacions deL'auca del senyor Estevei he vist algunes fotografies de les seves pintures dels jardins d'Aranjuez, on va morir. Tinc la impressió que la seva obra no despertava un gran entusiasme entre els crítics. I també que les pintures de la seva primera època estan força bé, però la meva opinió no compta.
Notícies relacionadesEn aquest diari, Adelaida García, que té una botiga molt a prop de la casa on va néixerRusiñol,demana que aquest pis es converteixi en museu. «Tinc maletes plenes de pols amb fotografies, escrits, esbossos...», ha assegurat a la periodistaHelena López.
Em pregunto si tot i les seves pintures, el seu teatre i les seves anècdotes hi ha gaire interès oficial perRusiñol, avui. Potser va voler fer massa coses... «Autor dramàtic, narrador, pintor...». La glòria acostuma a acompanyar els qui, tossudament, segueixen un sol camí.
