EL TORN
El Japó, Líbia i les Nacions Unides
Aquests dies els japonesos ens han ensenyat el valor de sacrificar l'individu pel bé del grup. Els treballadors de Fukushima estan donant la vida pels seus conciutadans. Han contingut les seves emocions negatives només per una raó: el respecte per l'altre, per no ofendre els que els envolten. S'ha de tenir una fortalesa interior encomiable, i des d'aquesta part de món incomprensible, però tant de bo sabéssim actuar així. En aquests moments, tenir la capacitat d'interioritzar les emocions i el dolor per no pertorbar ni augmentar el dolor de l'altre és una heroïcitat. Aquest respecte al pròxim repercuteix en el bon funcionament del grup, en el bé comú. Serà també gràcies a aquest manera d'encarar les adversitats i, sobretot, la vida en general que els japonesos superaran aquesta situació tan crítica.
La irrupció de la tragèdia japonesa no només ha desplaçat l'eix de la Terra sinó que ha desplaçat també Líbia del centre d'atenció mundial. Ja en podrien aprendre els membres de les Nacions Unides i els Sarkozy, Cameron, Merkel i Clinton de torn de la filosofia japonesa. Estic segur que si se l'apliquessin ens aniria molt millor a tots plegats. Ja m'ho penso que les relacions internacionals són molt delicades, però el risc que corre la població amenaçada encara ho és més. La lentitud al reaccionar de la comunitat internacional, de vegades sembla que volgudament tard i malament, afegit a la seva feixuga maquinària, creen situacions encara més adverses per a la població. No entenc de què serveixen les resolucions de l'ONU, si no es compleixen. I, a més, ¿pretenien que el coronel entengués el missatge? Només entén un llenguatge, el de la violència.
Apliquin la sàvia màxima oriental i sacrifiquin l'individu -avui Gaddafi, demà un altre dictador- i això farà que se'n benficiï tot el grup -avui el poble libi, demà un altre país-. No posin pedaços i pensin en els interessos grupals i no només individuals.
