Desmobilització social

El declivi de la legislatura estatal cap al seu ocàs està generant una greu desafecció social, que totes les enquestes reflecteixen en forma de rebuig a una classe política mediocre que es manifesta incapaç de gestionar amb una mínima gràcia la crisi econòmica i fins i tot d'oferir teòriques opcions alternatives, capaces d'alleujar d'una manera o d'una altra la depressió general.

Però, per si fos poc efectiva la mediocritat de l'establismenta l'hora de desmobilitzar els electors, el quadrienni en curs ha registrat una eclosió sense precedents de casos de corrupció, en gran mesura vinculats als excessos de la bombolla immobiliària. Trenta anys després d'instaurada la democràcia, i malgrat que les lleis s'han endurit per mirar de blindar l'activitat política enfront de tota classe de corrupteles, el fenomen ha refermat en lloc d'haver-se mitigat. De ben poc han servit les declaracions obligatòries de béns o els durs règims d'incompatibilitats, fàcilment burlats pels facinerosos que actuen de mala fe i recorren a la picaresca per tal d'enriquir-se.

El fet és que pràcticament totes les comunitats autònomes tenen els seus propis escàndols de corrupció que afecten tots els partits. Entre els més greus, el PP s'ha d'enfrontar alcas Gürteli a les trapelleries comeses pel Govern deMatasa les Balears, i el PSOE ha de carregar amb una llarga sèrie d'episodis que arriba a una fita rutilant en l'escàndol dels ERO fraudulents a Andalusia. CiU i PNB arrosseguen així mateix les seves pròpies històries autonòmiques als seus respectius territoris. I a mesura que s'acosten les eleccions regionals i municipals, es comença a veure que els partits no estan ni de bon tros disposats a prescindir sistemàticament de tots els imputats en episodis de corrupció.

Les democràcies europees no han estat precisament exemplars en aquesta matèria, però totes estan fent esforços per introduir criteris ètics en la tasca pública. Recentment, han dimitit la ministra francesa d'Afers Estrangers per les seves relacions impròpies amb personalitats de l'enderrocat règim tunisià, que la van obsequiar en excés, i el ministre de Defensa d'Alemanya, per la frivolitat falsària de plagiar la seva tesi doctoral. Aquí, el verbdimitir es conjuga amb dificultat i no sempre adequadament: hi ha una llarga història de polítics que s'han aferrat a la butaca després de cometre indignitats flagrants. I la hipocresia amb què es tracta la corrupció és feridora: una convenció recent del PP, la màxima glòria de la qual va ser la firma d'un altisonant manifestPer una acció política neta, va servir per a la rehabilitació pública de l'imputatFrancisco Camps, després de la seva solemne proclamació com a candidat. Una enquesta recent ha acreditat, no obstant, que el 78% dels ciutadans estan en contra que els imputats figurin a les llistes electorals.

L'opinió pública està indignada per aquest desvergonyiment dels polítics professionals i comencen a sorgir algunes iniciatives a internet, encara tímides i minoritàries, però en franca expansió, que exigeixen més rigor ètic. Dues plataformes, Actuable (actuable.es) i Alvaaz (alvaaz.org/es), van llançar campanyes per fer fora els corruptes de les llistes electorals abans que es tanquessin les candidatures. La importància dels mecanismes de democràcia directa a través de la xarxa no s'hauria de menysvalorar. I si les noves tecnologies han tingut un paper important en la revolució democràtica dels països àrabs, no estaria malament que contribuïssin a perfeccionar la democràcia als nostres vells règims carregats de defectes.

Entre nosaltres, no han sorgit afortunadament partits extremistes o antisistema, capaços d'atraure el vot radicalment descontent, com ha passat a altres països europeus. A França, per exemple, dues enquestes recents publicades perLe Parisienhan commocionat l'opinió pública. Segons la primera,Marine Le Pen,líder de l'ultradretà Front Nacional després de substituir el seu pare fa dos mesos, guanyaria la socialistaMartine Aubry,primera secretària del Partit Socialista francès (PS), i també l'actual president, el conservadorNicolas Sarkozy,que quedaria en tercer lloc. A la segona, confeccionada després d'algunes crítiques per no haver inclòs en el sondeig candidats socialistes amb més bona imatge,Le Penguanyava també el socialistaDominique Strauss-Kahn,director gerent del Fons Monetari Internacional en un moment personal de gran popularitat, iSarkozy,que també quedava en tercer lloc. La decadència de la dreta governamental i la ja crònica fractura de l'esquerra socialista, incapaç de construir un lideratge, amenacen França amb la irrupció del feixisme.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Els riscos de la nostra democràcia deguts a la inconsistència de la política encara no són tan atroços, però no hauríem de desdenyar-los: el desànim engendra monstres amb facilitat. I, en paraules amargues deLeón Felipe, «no es juga a la pàtria com es juga a fet a amagar».

Periodista.