A l'espera d'un homenatge a Sagarra

La pròxima tardor serà el cinquantenari de la mort de l'escriptorJosep M. de Sagarra.Deliberadament no he escritpoeta. No pas perquè no ho fos, en el sentit més clàssic de la paraula, sinó perquè en aquest país, si un escriptor ha practicat diversos gèneres, i a més ha escrit versos, s'acostuma a definir-lo sintèticament com a poeta. Sembla, així, que la seva figura adquireixi una distinció superior a la de prosista.

Sagarratenia un ofici d'escriptor tan ampli i tan segur que li va permetre escriure versos, proses i teatre. En l'escola de la postguerra ningú em va parlar de literatura catalana, i és possible que la meva primera aproximació a l'obra deSagarrafos una cançó, sobre un poema seu, que he recordat al llarg dels anys. Comença així: «Com que avui és santa Llúcia / dia de l'any gloriós / pels volts de la plaça Nova / rondava amb la meva amor».

DesprésSagarraes va convertir, gràcies al teatre, en la veu pública catalana en el primer franquisme. La gent feia cua per alimentar-se amb tots els sons i els sabors del llenguatge. Jo no sóc crític literari -ni de prosa, ni de vers ni de teatre-. El que m'interessa dir és queSagarraera un gran comunicador. Un home amb una gran cultura que sabia com arribar a tothom. Potser va ser aquesta qualitat el que el va marginar dels cercles minoritaris, tant si ho eren per vocació -estranya vocació, la de voler ser minoritari, que apareix en totes les èpoques- com per una limitació objectiva. En el temple del Romea,Sagarrava ser batejat com a escriptor popular.

Notícies relacionades

Molta cura amb les paraules

Barcelona no ha de ser Atlanta

No és cap desgràcia, ser popular. Però en el cas deSagarras'hi afegia la paradoxa que era un senyor per herència i un aristòcrata per la seva cultura. Amb el mèrit propi dels senyors, de no exhibir-la. I llenguatge i cultura s'harmonitzaven esplèndidament en les seves traduccions dels grans clàssics italians i en les sevesMemòries, una obra admirablement escrita, rica d'informació, que la mort, sempre prematura, no li va permetre continuar. Una obra compatible amb els seus fuetejants versos satírics, amb un esplèndid llibre sobre els ocells i amb els suggestius articles reunits a Cafè, copa i puroi aL'aperitiu.

En un llibre parlo d'una manera més àmplia deSagarra, i de la relació, massa curta, que hi vaig tenir. Amb aquestes línies només he volgut sortir un moment al balcó per veure si es preparava alguna mena d'homenatge amb motiu dels 50 anys de la seva mort. Els mesos passaran de pressa.