Vèncer sense risc a Euskadi

Les pel·lícules dolentes són predictibles i repetitives i, en la de la violència a Euskadi, el cavall del dolent ha deixat de córrer fa temps. Sense muntura, sense aigua, sense una mà amiga, a l'esquerraabertzale il·legalitzada no li queda cap més remei que deixar anar llast, pair un fracàs de 30 anys de silenci davant la violència d'ETA i buscar, ara, l'empatia d'altres per sobreviure políticament. És comprensible la temptació de mirar cap a un altre costat, de deixar que continuïn macerant-se en un caldo en què fins ara han cregut que afermaven la cohesió del seu propi entorn sociopolític. Que continuïn practicant l'endogàmia intel·lectual i expulsant el dissident fins a quedar reduïts al no-res. Però és un procés llarg, dolorós i que aprofundirà les cicatrius d'una fractura social que no es percep a Espanya, però que obre els carrers d'Euskadi amb esquerdes profundes.

I, per sobre de tot, és un procés innecessari. Guanyar el pols des de la convicció democràtica consisteix també a prendre consciència que s'ha guanyat; que una vegada tocada la taula amb els artells del rival, continuar collant només serveix per arrencar-se la pell dels propis en un afany insà. Avui, ni ETA ni l'esquerraabertzalehereva de Batasuna posen en perill la democràcia ni l'Estat de dret. La derrota social i política, la que realment interessa i que permet girar full una vegada que la policial ha quedat en evidència, és total i es manifesta en un gir copernicà del seu tradicional irredemptisme antisistema. Comença a ser hora de dedicar esforços per retirar la runa i poder veure que a sota hi oneja una bandera blanca. Els que l'enarboren, conscientment o sense que alguns ho hagin entès, han doblegat el seu discurs i la seva praxi política a les exigències insistents de neteja democràtica i rebuig de la violència. Fins al punt que la presentació de la nova formació política que aspira a ser legalitzada, Sortu, va superar la majoria de les expectatives en la contundència dels principis que va exposar.

L'escenari subsegüent és complicat, perquè en l'entramat legal construït per asfixiar políticament Batasuna no s'hi contemplava la manera de restaurar-los a la pràctica política quan arribés aquest dia. Fins al punt que la llei de partits habilita un bucle sense fi d'il·legalitzacions basat en una formulació àmplia del principi de continuïtat. No obstant, la pràctica jurídica, en la mateixa aplicació d'aquest principi, sí que n'ha estimat els límits. De fet, en successives sentències del Tribunal Constitucional s'estableix que la mera presència de persones vinculades a Batasuna no és suficient per considerar contaminada una llista electoral o formació segons el principi que «la dissolució d'un partit polític no comporta la privació del dret de sufragi, actiu o passiu, dels que en fossin els promotors, dirigents o afiliats». A la pràctica, això no ha impedit que hagi estat precisament la presència de persones vinculades a Batasuna, com avuiRufi EtxeberriaoIñigo Iruin, el que ha determinat l'anul·lació de formacions i llistes electorals en situacions prèvies gràcies a un determinat biaix de la Sala del 61 del Suprem que ha acabat sempre per invertir el principi a favor d'una interpretació restrictiva.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Som -és veritat- davant d'uns promotors reconeixibles en un passat polític lligat al món del MLNV. Però sostenint públicament el que fins ara eren incapaços de defensar i que els exigia el Constitucional: el rebuig de la violència; la conformació d'una estructura política nova amb un model d'organització homologable al de les formacions democràtiques, és a dir, no emparats en la nebulosa d'una presumpta pràctica assembleària no mesurable i, en conseqüència, manipulable, sinó en un model d'afiliació, amb estructures d'elecció, decisió i executives visibles. Amb la transparència, en definitiva, que dificulta la impunitat. I, finalment, amb un compromís legal d'expulsar qui no rebutgi la violència d'ETA, expressament esmentada. S'assumeixen, com dic, les condicions expresses de contraindici a la continuïtat de Batasuna, que va descriure el TC a l'anul·lar el registre d'Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB) el maig del 2007. En definitiva, les cares reconegudes per tots aquells a qui hem anat exigint pronunciaments d'aquesta naturalesa ho han fet. Han fet aquest pas i avui no es tracta de premiar-los per això, sinó de constatar que s'han rendit a l'evidencia que deuen a Euskadi 30 anys d'errors, de dolor i d'arrogància.

Perduts en aquest maremàgnum interpretatiu del sentiment judicial se'ns pot escapar la perspectiva inicial d'aquestes línies: el pols als violents s'ha guanyat, però les ferides socials cal curar-les. Amb fermesa i reconeixement del dolor inútil causat, sí. Però admetent que no hi ha perill real de començar a tancar ferides amb Sortu en la legalitat ja que, en el pitjor escenari, el d'un frau o una trampa argumental darrere de la qual s'ocultés ETA, la reforma recent de la llei electoral permet desposseir de les seves actes qualsevol dels seus electes. Si el tumor hi continua estant, seria extirpat sense risc. S'hauria de deixar que el pacient, que és tota la societat basca i no l'esquerraabertzale, es recuperi de la radioteràpia, i no continuar bombardejant-la. Periodista.