Les reformes pendents de l'ensenyament superior
Obrir les universitats al món
Hi ha una gran resistència interna a l'hora d'aplicar mètodes internacionals que han demostrat eficàcia
Obrir les universitats al món_MEDIA_1 /
L'influentFinancial Times,venut en més de 140 països, ha dit que aquesta «Espanya somiatruites», que ha malgastat tant temps i diners durant els anys de bonança, necessita unes quantes reformes profundes. Sens dubte, una de les urgents hauria de ser la universitària. La majoria d'universitats espanyoles i catalanes han quedat estancades en el passat, obsessionades en la tradició i massa poc conscients del que passa a fora. Però serà difícil que els canvis es produeixin des de dintre, com ha assenyalatRamon J. Moles,director del Centre de Recerca en Governança del Risc, de la UAB, ja que els directius universitaris tenen molts interessos per continuar com estan i poca motivació per canviar. Molts no saben ni l'anglès.
Rànquings internacionals de prestigi comShangai Jaio Tongi elTimes Higher Education Supplementens recorden, any rere any, que les universitats espanyoles, i també les catalanes, gaudeixen de poc prestigi a l'exterior. El fet de no aparèixer entre les 100 millors i amb prou feines a les 200 millors ens dóna mala imatge. Però són massa aquí els qui encara reaccionen amb desconfiança, cosa que respon més a l'Espanya somiadora a la que es refereix l'FTque a una altra cosa. Els asiàtics, conscients de la importància de la investigació i la recerca, estan fent un esforç gegantí i ja han aconseguit situar tres universitats entre les 100 millors. Un altre indicador en el qual queda palès el nostre escàs protagonisme en excel·lència internacional és el baix nombre de premis Nobel que hem aconseguit fins al present. Els Estats Units en tenen 320.
La Generalitat està intentant aconseguir un acord amb els rectors catalans per tal de pressionar Madrid en aquesta reforma. Alguns han reconegut que hi ha poca agilitat per fer canvis. Però no deixa de ser sorprenent la fredor amb què s'ho miren alguns dels seus protagonistes, que diuen que no volen copiar sistemes d'altres països. Així s'ha expressat el rector de la UB,Dídac Ramírez,que és contrari a sistemes importats «sense tenir en compte la tradició cultural catalana i espanyola». En línies semblants ho ha fet el rector de Lleida,Joan Viñas,que no vol que «se'ls pressioni amb reformes des de fora que no tinguin en compte la cultura i la idiosincràsia pròpies». ¿Per què aquesta resistència a admetre que tenim un problema? I, ¿què és tan fantàstic de la nostra tradició si els resultats en un context internacional són insatisfactoris? Faríem bé d'inspirar-nos en els països emergents que ràpidament corregeixen el que no funciona. ¿Fins quan hem de continuar utilitzant tecnologia que no hem dissenyat o fent servir vacunes fetes a d'altres indrets? Tot i que és en medicina on comencem a destacar.
No podem continuar vivint del passat. Les nostres universitats han de millorar la qualitat de la recerca i de l'ensenyament, i per assolir-ho, cal avaluar sistemàticament cada professor, cada assignatura, cada grau i fer-ne públics els resultats, si cal. El professorat que no tregui bones notes o que no publiqui, pot ser desplaçat a tasques administratives. A les nostres universitats hi ha catedràtics que no publiquen des de fa anys i continuen contractant els seus amics i coneguts en lloc de donar feina a la millor gent. Les oposicions han quedat caduques. Estan basades en l'endogàmia i discriminen els candidats internacionals o amb formació internacional. A banda de la greu falta que és discriminar candidats pel seu origen, les nostres universitats necessiten molt més professorat i alumnat internacionals. Els sindicats diuen que no volen universitats «que funcionin com a empreses», però, en canvi, no s'han queixat, durant dècades, de la discriminació que es feia en la contractació o de la manca de resultats que tant ens ha perjudicat.
Hem tingut èxits. El programa Erasmus ha generat una transformació cultural a Europa, amb més de dos milions d'estudiants europeus que han desenvolupat una part de la seva formació a l'exterior i Barcelona és una de les destinacions més triades. El programa ICREA ha representat una bona injecció en recerca, Bolonya està començant a modernitzar el sistema, tenim les millors escoles de negocis del món i grans savis internacionals comJoan MassaguéoManuel Castells que poden inspirar-nos. Possiblement, en el futur, estudiar serà més car i hi haurà menys graduats, però si els títols són equiparables als millors, es poden trobar noves maneres de finançament.
El GoVERN podria disposar d'un sistema de préstecs per als estudiants a baix cost i sempre es podrien allargar els períodes d'estudi. El secretari d'Universitats,Antoni Castellà,vol fixar un sistema de finançament universitari que atorgaria recursos segons els objectius assolits. Som nosaltres els qui financem les universitats i el nostre futur depèn de tenir bons professionals, que puguin entrar i sortir de les nostres fronteres i competir arreu sense complexos. El nostre capital humà és de primera i es mereix una formació al més alt nivell. L'esforç per aconseguir universitats d'elit, com tenen els països més avançats, hauria de ser imparable. Periodista i filòloga.
