La Nova Cançó farà 50 anys

Aquest any que comença s'hauran de celebrar diverses commemoracions. N'hi ha una que em resulta especialment pròxima: els 50 anys del naixement de la Nova Cançó, seguida d'una nova cançó infantil.

¡Cinquanta anys! ¡I jo hi era! Són referències que fan molt efecte. El desembre del 2011 farà 50 anys d'aquell primer recital. Aleshores, jo en tenia 34.

¿He tingut alguna vegada 34 anys? Tinc la impressió que la meva vida sempre ha estat una successió d'avuis; potser més exactament, unara, immediatament seguit d'un altreara, que deixava enrere tots elsabans.No és que se m'hagi esborrat el passat llunyà; és que gairebé mai hi penso. Amb l'estímul d'aquest aniversari veig aquella saleta del Centre d'Influència Catòlica (CIC) on, per iniciativa deGonçal Lloveras, vam sortir a cantar unes cançonsMiquel Porteri jo -un cinèfil i un escriptor cantant en públic- i s'hi van escoltar unes cançons deRemei Margarit,gravades, perquè ella no es trobava gaire bé i no podia sortir de casa.

Com que el CIC era una institució cultural, que s'hi cantessin cançons amb una guitarra a les mans podia semblar poc seriós, i per això el títol de la vetllada va incorporar la paraulapoesia, que era un aval de cultura. Poesia de la Nova Cançó. La iniciativa va néixer en una sala discreta. El futur recital deLluís Llach al Camp Nou, amb milers i milers de persones, era llavors inimaginable.

Fa 50 anys, doncs, vaig estar vinculat a una de les iniciatives més singulars d'aquest país, perquè era alhora cultural, social i política. Una iniciativa que va néixer sense cap planificació, i, evidentment, sense cap subvenció. Potser algú hauria de reflexionar sobre aquest punt.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

En fi, farà 50 anys d'aquella reunió on es van escoltar unes cançons que no eren tradicionals ni clàssiques. Eren unes peces que interpretaven uns modestos aficionats al cant. La qüestió és que la veu va córrer i alguns pobles van voler veure de prop què era aquella novetat. Així, l'activitat dels qui aviat ens vam donar un nom -Els Setze Jutges- es va anar coneixent.

Fins que, al cap d'un temps, es va produir el miracle que tots esperàvem: l'aparició de cantautors de categoria, grans professionals:Raimon, a València;LlachiJoan Manuel Serrata Catalunya;Maria del Mar Bonet,a Mallorca. I molts més. Ara, els temps són uns altres, i les cançons, també. Però, fins i tot amb noves veus i estils, aquell fil no s'ha trencat.