Potser ni eixutesa ni diluvi

En una entrevista ambMiquel Pairolí, un escriptor per qui tinc un gran respecte, es diu que jo «defenso una prosa eixuta». No dubto que hi ha escriptors més sucosos i alguns fins i tot esplendorosament brillants. Potser una certa incomoditat que sento davant el lluïment pot explicar que algú em consideri un escriptor eixut. Penso que alguns articles i alguns llibres meus no ho confirmarien, però el dret personal al gust literari és innegable.

És veritat que no estic inclinat a la verborrea ni a afegir gratuïtament paraules a un text. Sóc un gran admirador deJosep Pla,i sóc igualment sincer quan dic que no m'agrada quan es dedica a afegir paraules que signifiquen el mateix. Per exemple, «una evidència visible». ¿Que potser hi poden haver evidències que no siguin visibles? Potser sóc eixut si no sóc capaç, com el mestre, d'enfilar una sèrie d'adjectius similars: «Una fredor glacial, gebrada, frigorificada». I a la mateixa pàgina: «El romànic és un estil humà (9), cordial, íntim i calent».

No sóc partidari de l'abarrocament efectista. Més aviat aspiro a trobar les paraules precises, a la flexibilitat natural de les frases, a evitar el risc d'enamorar-se de la pròpia prosa, per no caure en la pirotècnia verbal.

Lluís Llort,al diariAvui, avisa que hi ha poetes que afegeixen una confusió innecessària als seus poemes per dotar la seva poesia d'un pedigrí artificial. I recorda el poema deRubén Daríoque comença així:«Que púberes canéforas te ofrenden el acanto». I diu queGarcía Lorca,que l'escoltava, li va dir: «Si us plau, torna a començar, que només he pogut entendre el 'que'».

Encara és més espectacular un poema deDylan Thomas,traduït al castellà, que diu això:«Las rosas resfriadas mueren en la destornillada tarde del beso hierático de un adiós azul, luengo y uniforme torpe yo que bebo abrazos de cartón».

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

Jo no sé quin llenguatge defensavaThomas,que deia que els seus poemes «no els entén ni ma mare». En qualsevol cas, jo no he defensat mai una prosa eixuta. De fet, em guardaré prou de defensar cap mena de prosa. Crec que sempre és una mica arriscat jutjar l'estil dels altres a partir del propi. La qualitat es pot descobrir a tot arreu. L'únic que espero trobar en qualsevol text -com dic al llibre quePairolícita- és que estigui cuinat amb encert, amb el punt just de cocció perquè no arribi a ser indigest.

Si defensés l'eixutesa no podria creure en la qualitat de la prosa dePairolí,a qui desitjo èxit amb el seu últim llibre i a qui saludo.