Regala't un minut sabàtic

Mentre esperava els Tres Reis, un home se m'acosta i em pregunta d'on trec el temps per poder escriure i li dic que me'l busco i, tot i que costa, el trobo. Mirant-se l'entarimat on Ses Majestats d'Orient havien de rebre els milers de cartes dels nens, ell em respon: «¡Jo els he demanat que me'n portin més, de temps, perqué no en tinc!», s'exclamava. Aquest desig em va fer pensar que som molts -i m'hi

incloc- a qui la nostra rutina diària no permet aturar-nos i ens costa, no ja tan sols trobar temps per escriure, llegir o badar, sinó també trobar un moment per respirar i veure cap on anem per posar en ordre les nostres idees. I això precisament em va fer recordar el minut sabàtic, un concepte que el doctor en filosofiaRamon Alcoberroem va procurar l'altre dia en una conversa de cafè facilitada per l'amicJoan Salicrú.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

No poder aturar-te de tant en tant i dedicar-te temps fa que l'estrés i l'angoixa encara siguin més extrems. Moltes vegades tu has d'alliberar moments, ni que sigui un minut o cinc, per quedar amb nosaltres mateixos o conversar amb l'home que sempre va amb mi, que deiaMachado, i així sentirem la veu de la consciència, sovint esmorteïda i ofegada pel soroll ambiental que ens envolta.

Si no, tal com em recordava el doctorAlcoberro, farem bona aquella maledicció gitana que diu: tant de bo que visquis temps interessants perqué són temps angoixants. Temps on s'ha de crear però on s'ha d'improvisar. Temps acccelerat que amb una vida més endreçada no és tan complicat de viure'l si tens la possibilitat de decidir per tu mateix . L'estrés creatiu t'empeny i t'incentiva però és important posar-hi pauses. Si hem d'improvisar constantment no arribarem vius a finals de mes. Diuen que el nostre caràcter és la meitat del nostre destí, que acabem sent allò que fem cada dia. Encara que siguin temps de rebaixes i retallades, fem-ho: regalem-nos una mica de temps.