El comunicat latent

No acaba d'arribar, però l'expectativa d'un imminent comunicat d'ETA ha llançat les especulacions sobre el que hauria d'incloure, el que hauria de propiciar i el que no. A Euskadi es respira l'ambient previ des de fa setmanes i és contagiós. El carrer palpita entre l'ansietat del que s'espera i la prevenció del que es tem. I avui s'espera una aposta clara d'ETA pel carril del seu final, però es tem que tot quedi en l'enèsim joc de semàntica, de significants ambigus i significats no explícits.

Són dies en què els ministres posen en prealerta els referents periodístics i, encara que ens hi resistim, ETA ha atret tot l'interès cap al seu comunicat latent, que no acaba d'aflorar, però que ja està sent objecte d'anàlisi. És estranya la manera com la banda està capgirant les coses. Les dates en què ens movem són, a la pràctica, gairebé una espasa de Dàmocles per a ella mateixa. Tant els firmants de la Declaració de Gernika -als quals s'identifica com un col·lectiu polític disposat a acollir la transició de Batasuna cap a la legalització i la d'ETA cap a la dissolució- com els mediadors internacionals encapçalats perBrian Currin, amb la seva Declaració de Brussel·les, van treballar amb la necessitat que l'organització fes abans d'acabar l'any 2010 passos inequívocs de la seva voluntat de pau. Hi van posar fins i tot cognom a aquesta voluntat: se'n diu verificació de la treva que està mantenint i confirmació de permanència d'aquesta treva.

I aquests dies, ETA ens té albany mariafins que veiem aquests termes reflectits al seu comunicat. Treves indefinides, permanents, irreversibles... el diccionari dóna per a molt i per a res. El comunicat arribarà més aviat que tard, tot i que serà el 2011, segons alguns, perquè ETA vol deixar clar que no es deixa imposar terminis ni pels que volen facilitar-li el trànsit. Però la característica fonamental del comunicat hauria de ser la que no han tingut les seves declaracions prèvies l'any 2010: no ha de requerir interpretacions. Nítid, és clar, expressió d'una voluntat de deixar de ser, i no, com fins ara, ambigu, mesquí en el compromís i marcat per l'ombra de pretendre tutelar els processos polítics aliens en lloc d'assumir les responsabilitats històriques pròpies.

És una visió que comença a transcendir posicionaments polítics de part. La mateixa esquerraabertzalepolítica -radical, tradicional, il·legalitzada..., que també per a això tenim un munt de semàntica- ja manifesta obertament que el seu projecte de restitució necessita un impuls clar en aquest sentit. No està en disposició d'assumir la divisió del seu entorn social pròpia d'una ruptura, però sí que necessita que el lideratge que pretén en aquest món li sigui reconegut per ETA amb passos clars. Persisteix, no obstant, el problema dels temps. Els de Batasuna no són els d'ETA. Reconstruir un entramat polític amb presència tangible a Euskadi implica tenir accés a la vida institucional; una xarxa municipal que va pel camí de ser liquidada completament a les pròximes eleccions del maig en virtut de l'orientació jurídica precedent i de les noves eines legals aprovades al Congrés. Tot plegat converteix en prioritària per als seus interessos la presència legal de la seva nova formació política.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Una formació a la qual uns estatuts irreprotxables no li garanteixen res perquè tampoc tenien possibilitat les bases legals d'ANB i això no va salvar aquestes sigles històriques. Tot això pot acabar propiciant que l'aposta d'aquest món per les vies estrictament polítiques s'estreni amb la necessitat de pair una decepció. Hi ha sobrades declaracions dels seus portaveus que apunten que la seva convicció per aquesta via política no queda afectada per aquest cop i continuarà perseverant en aquesta direcció malgrat tot. No així d'ETA. D'ETA el màxim que hem sentit és un cert pragmatisme sobre la ineficàcia actual de la seva violència i una obsessió per salvar la seva història de fracassos amb un discurs sobre les successives victòries que l'han portat fins a aquesta derrota final.

Un col·lectiu, minoritari, de presos expulsats de la banda acaba de fer una interessant aportació. Noms de referència comUrrusolo Sistiaga, Kepa PikabeaoCarmen Gisasola,expulsats d'ETA per la seva discrepància. Les seves reflexions parlen de la tensió interna en l'estructura entre possibilistes i durs; parlen sobre el lideratge de Batasuna i com hauria d'exercir-lo amb més intensitat sobre ETA; i parlen, sobretot, que l'organització ha de deixar de marejar la perdiu. Si, efectivament, ha decidit que ha arribat el final, ha de travessar el Rubicó ara i no d'aquí un any. Un adéu a les armes nítid obriria el camí a la nova formació radical legal. Una cosa que no està garantida en el pròxim comunicat. El procés de maduració d'ETA sempre arrossega el perill que, com en l'últim procés frustrat a la T-4, un canvi de timó els faci aferrar-se a l'arbre i es podreixi el fruit una altra estació. Això ens aboca a mesurar el que s'hauria de fer si el comunicat latent s'encarna en un discurs no definitiu, però sí objectivament suficient per allargar la partida, que és la cosa més probable. Però per a això s'ha de fer la biòpsia al text quan arribi. Periodista.